El darrer llibre publicat en castellà d’aquest geògraf i teòric social britànic se centra en la comprensió dels fluxos de capital, les seves trajectòries canviants i l’estranya lògica del seu comportament, per tal d’entendre les condicions del món on vivim ja que aquest autor considera el capital, com el flux vital. Després de descriure la crisi financera que va esdevenir global -“el terratrèmol”-, Harvey reflexiona sobre el perquè de les crisis en el capitalisme, tot adduint a la seva naturalesa, en la mesura que “el capital no és una cosa, sinó un procés en el que s’expedeix diner a la recerca de més diner”. El factor de continuïtat del flux és l’aspecte clau. la circulació del capital és intrínsecament arriscada i sempre especulativa. La supervivència del capitalisme dependria, en darrer terme, de la seva superació o elusió reiterada de qualsevol barrera a mantenir l’acumulació continuada.
A El enigma del capital y las crisis del capitalismo (Akal, 2012), Harvey tracta de l’evolució del capital durant les darreres dècades, així com de la seva geografia canviant, atenent al fet significatiu que s’han incorporat en relativament poc temps, més de 2.000 milions de persones a la producció i, encara que de manera modesta, al consum, les quals n’havien restat al marge durant segles. Lògicament això ha trastornat les funcions els papers a escala planetària. Com a reputat geògraf que ha treballat el tema de l’urbanisme y la desigualtat social, reflexiona sobre la “destrucció creativa” del territori per part del capitalisme, així com els límits evidents que imposa la naturalesa. Creu inviable créixer de manera continua i generalitzada a un ritme del 3% anual, que és el ritme que els teòrics de l’economia consideren adequat pel bon funcionament del sistema capitalista.
Lògicament, advoca per un canvi de referents econòmics i per una necessària mobilització política. “Les idees tenen conseqüències i les equivocades poden tenir conseqüències devastadores”. El sistema de crèdit s’ha convertit en la principal palanca moderna per a l’extracció de riquesa a la resta de la població per part del capital financer. La financiarització de l’economia és la nova forma que ha agafat l’activitat extractiva i el manteniment de l’acumulació. Llibre de bona lectura, amb plantejaments suggerents no exempts de contundència.
Josep Burgaya 