Claudio Magris. Utopía y desencanto

El professor, germanista i assagista Claudio Magris és un dels millors representants de la intel·lectualitat centreuropea més culte i interessant de les darreres dècades. Utopía y desencanto. Historias, esperanzas e ilusiones de la modernidad (Anagrama, 2001), és una àmplia i representativa selecció de l’obra d’aquest autor ubicat a la mítica ciutat de Trieste, escrits entre 1974 i 1998, que tenen com a fil conductor la literatura, però que al cap i a la fi són reflexions prou interessants sobre la vida.

magris1  magris2

L’obra de Claudio Magris acostuma a tenir una factura mixta entre la narrativa, l’assaig i el llibre de viatges. A partir del fil literari, reflexiona sobre el mite de la frontera (material i mental) i els problemes de la identitat en un món contemporani que ha vist enfonsar-se les il·lusions dipositades en la modernitat. Representatiu com ningú de la cultura centreuropea, va ser de fet el creador del concepte de la Mitteleuropa, la de l’existència d’una Europa Central on predomina i es gira a l’entorn d’Alemanya. El llibre és un viatge deliciós per alguns referents més importants de la literatura europea i extraeuropea, per tal de pensar en la dialèctica que sempre s’estableix entre utopia i desencant, en la literatura i en la vida. Al capdavall, sempre queda l’esperança, ja que “el desencant no és sinó una forma irònica, melancòlica i aguerrida de l’esperança”.

magris3  magris4

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s