Prop de complir 90 anys, el sociòleg Zygmunt Bauman continua publicant de manera habitual. El darrer a sortir en castellà és aquest llibret que va escriure l’any anterior sobre el tema tan en boga de la desigualtat (Paidós, 2014). Entre els molts llibres que es publiquen sobre les xifres de la desigualtat econòmica i social que ens estan portant al col·lapse, aquest és un dels més recomanables, per breu, clar i contundent. No conté les sèries estadístiques del fenomen Thomas Piketty, però té la reflexió serena, conté les dades oportunes i, especialment, fa allò que està reservat als savis: explica de manera clara i entenedora coses que són complexes, sense caure en el reduccionisme simplificador.
Bauman que s’ha convertit en un dels pensadors més citats en les darreres dècades, especialment pel seu concepte de la “modernitat líquida”, explica en aquest llibre el progrés imparable de concentració de la riquesa en l’1% de la població, mentre més del 50% de la humanitat va progressant adequadament tot assolint majors nivells de pobresa dels que s’havien conegut mai. La fractura econòmica i social, està esdevenint també política, ja que els exclosos no se senten partícips d’un sistema democràtic que és incapaç de mantenir el model integrador de l’Estat del benestar. Fa un esforç important en desmuntar les fal·làcies ideològiques sobre les que es manté la tan proclamada doctrina ultraliberal de la “desigualtat creativa”. Una vegada més, aquest sociòleg polonès instal·lat a Gran Bretanya esdevé de lectura imprescindible.
Josep Burgaya 