Contra el que podria semblar pel títol, no estem davant d’algú contrari a la revolució digital, sinó que és un dels gurus més significats del món d’Internet, un dels visionaris que més aportacions ha fet al món de les noves tecnologies de la comunicació, així com un coneixedor entre avançat i extravagant sobre les noves tendències de la cultura digital. Aquest llibre, un manifest segons l’autor, ha estat molt citat i debatut des de la seva publicació el 2011. Ara surt la segona edició en castellà (Debate, 2014), i és una bona ocasió per compartir algunes reflexions sobre l’abús i el papanatisme que de vegades impregna la devoció pel món d’Internet.
Jaron Lanier és tot un personatge, polifacètic, a més d’expert informàtic és músic, artista gràfic i escriptor. És especialment conegut pels seus treballs sobre realitat virtual, concepte que de fet va encunyar ell, i ha endegat diverses empreses avantguardistes en el camp d’internet, les quals han acabat comprades i en mans de les grans firmes de Silicon Valley. La revista Time el considera una de les 100 persones més influents del món. No hi ha dubte que és una rara avis, en la mesura que és un tecnòleg que ha aconseguit convertir-se en un referent i una estrella de la cultura contemporània.
Ataca Lanier en aquest manifest algunes de les grans veritats establertes en el món d’Internet, acusant a la comunitat tecnològica de primar la plataforma sobre els continguts, els ordinadors sobre les persones. Molt crític contra l’abús de penjar continguts fet pels usuaris que hi ha a la xarxa, del que en resulta el triomf de la quantitat sobre la qualitat. Creu que, com en altres àmbits, el com s’ha configurat Internet era només una de les opcions possibles i que, el mitjà condiciona el missatge. És un manifest sobre la falta de criteri amb que molta gent accedeix constantment a la xarxa, on es dóna més importància al que és espectacular que al que és profund. Advoca per generar bons continguts i no penjar-hi tantes escombraries. Denuncia que la “cultura nerd”, o el que també anomena el “maoisme digital”, fa un ús i un abús acrític de les possibilitats de la tecnologia, no se sap ben bé al servei de què.
Lectura estimulant, crítica amb la tecnologia, però no pas antitecnològica. Actualment, Lanier treballa en projectes molt reservats de Microsoft.
Josep Burgaya 