Magnífica pel·lícula acabada d’estrenar a les nostres sales. Darrera una història política aparentment ingènua, naïf, hi un bon reflex de la crisi de credibilitat i de confiança de la vella política a Itàlia, però arreu en general, on un boig acaba dient les veritats que la ciutadania espera. Amb poques frases, el germà bessó que fa de farsant del cap de l’oposició italiana, diu més del perquè de la crisi de la socialdemocràcia i l’esquerra europea que no pas alguns llibres molt gruixuts. Una història i unes actuacions delicioses. Plena de picades d’ullet cinematogràfiques i de referències a una cultura política europea notòriament acartronada i desconnectada de la realitat.
Una ocasió per gaudir i recrear-se per partida doble amb l’actor Toni Servillo, que ja ens havia seduït a La grande bellezza de Paolo Sorrentino. Pel·lícula que parla de política i d’impostura, de perplexitat i de descontentament. No us la perdeu en la versió original italiana, la sonoritat d’aquesta llengua és insubstituïble. Deliciós el paper femení de Valeria Bruni Tedeschi. Si no us interessa la política, només la delicadesa de la història i la bona i adequada banda sonora ja paguen la pena d’anar-la a veure
Josep Burgaya 