Aquest novel·lista francès és una de les meves debilitats. Qualsevol novetat seva em resulta inevitable de comprar i de llegir compulsivament. Va aconseguir de seduir-me amb la deliciosa novel·leta En el café de la juventud perdida, i després crec que anat llegint tot el que ha publicat, amb un record especial per les obres aplegades en la Trilogía de la Ocupación o bé per Calle de las Tiendas Oscuras. El seu escenari és gairebé sempre París, especialment el més suggerent i mític dels anys seixanta. Pinzellades de realitat, combinades amb elements onírics i de fantasia i trames que s’acosten a la novel·la negra. Si algun qualificatiu li escau especialment a l’obra de Modiano, és el de poètic.
En aquesta darrera novel·la que acaba de ser publicada per Anagrama, darrera d’una trama de novel·la negra amb un enigma a resoldre, ens porta a un viatge per un Paris espectral. Evocació del passat i capes del temps que es confonen. Una recerca del temps perdut de la pròpia joventut de l’autor. Deliciosa!
Especialment recomanable per aquells que els atragui la poètica narrativa, i no tant pels partidaris del realisme més estricte.
Josep Burgaya 