Vella, molt vella política

Encara que pugui semblar a vegades que els vincles de la política catalana y espanyola han canviat molt, que una part de la Catalunya política té un projecte propi de país que passa per la desconnexió i que les diferències socio-culturals entre Catalunya i Espanya són immenses en la mesura que, allà, guanya un Partit Popular que es manté a base de potenciar la seva versió més casposa i reaccionària, a més de bones dosis d’anticatalanisme… Continua la lectura de “Vella, molt vella política”

La deconstrucció de Convergència

L’anomenada refundació de Convergència Democràtica de Catalunya ha donat lloc al darrer cap de setmana a una escenificació força eloqüent de com han canviat els temps, amb tocs de sainet força indicatius que quan es van perdent espais de poder de manera progressiva i s’olora una certa desfeta, desapareixen antigues unanimitats i es van obrint les costures. Continua la lectura de “La deconstrucció de Convergència”

El factor Fernández

Les indecents converses entre el ministre de l’interior Jorge Fernández Díaz i el responsable de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, van imprimir sens dubte un efecte notori sobre la campanya electoral de les darreres eleccions generals, i encara que difícil de quantificar, amb efectes notoris sobre els resultats. Continua la lectura de “El factor Fernández”

El vot de la por

El Brexit i el resultat dels comicis espanyols aparentment tenen poc a veure. Un referèndum sobre la permanència o no a la Unió Europea a Gran Bretanya i la repetició d’unes eleccions legislatives a Espanya, responen a naturaleses ben diferents. Semblaria que només comparteixen una certa proximitat en el temps, ja que els resultats i els seus efectes signifiquen opcions contràries. Continua la lectura de “El vot de la por”

Quin desenvolupament se’ns proposa?

A la fi de segle XXI, la temperatura mitjana global podria arribar a créixer fins a 5 graus si no se li posa remei, de manera que el desglaç dels pols i la pujada del nivell del mar més de 50 centímetres ens aboca a catàstrofes immenses i poc predictibles. Continua la lectura de “Quin desenvolupament se’ns proposa?”

La política com a espectacle

 Tot i la polarització política dreta-esquerra que es viu en l’actual campanya electoral de les eleccions espanyoles, força significativa, també es posa en evidencia una vegada més que, dissortadament, en les conteses polítiques actuals ni es debat sobre els temes crucials per a les nostres vides, ni s’està en condicions de dibuixar escenaris de futur gaire diferents als actuals. Continua la lectura de “La política com a espectacle”

Un nou cicle conservador

A escala global, estem en ple impuls cap a un renovat i radicalitzat cicle liberal-conservador. També a nivell local. Algú pensarà amb raó, que després d’on ens va portar l’anterior cicle híper liberalitzador, és una manera força estranya de persistir en l’error.

Continua la lectura de “Un nou cicle conservador”

D’ordres i desordres

L’esclat de violència urbana al barri de Gràcia de Barcelona a partir del desallotjament d’un immoble okupat y els estira i arronses en relació al projecte de pressupostos del Govern de la Generalitat (pressupostos el mes de juny?), han fet aflorar de manera gairebé grotesca les contradiccions de fons de la política i de la societat catalana. Continua la lectura de “D’ordres i desordres”

La bandera de la pobresa

No hauríem de confondre el què és urgent amb el què és important, però lamentablement les prioritats mediàtiques ens indueixen a fer-ho. Continua la lectura de “La bandera de la pobresa”

Unes elits cada vegada més cíniques

El president de la CEOE, el català Joan Rosell, ha afirmat de manera eloqüent aquesta darrera setmana que “el treball fix i segur és un concepte del segle XIX”, manifestant així la cultura actual dels sectors dominats consistent en acabar amb qualsevol vestigi del model social europeu, tot apostant per una societat de mínims i de beneficis i desigualtat màxima.  Continua la lectura de “Unes elits cada vegada més cíniques”