Els partits polítics en alguns moments semblen sentir una estranya atracció per l’abisme, destil·len un instint autodestructiu que sorprèn en maquinàries que tenen un accentuant sentit de poder i acostumen a ser exageradament pragmàtiques. De sobte però, les múltiples contradiccions generades i els enfrontaments tribals interns soterrats els porten a desencadenar ràpids processos d’ignició. Continua la lectura de “Adéu al PSOE”
Categoria: Articles
A la política el què és de la política
Ens vam formar en temps en que la divisió de poders era vist com un gran avenç, de fet com la base sobre la que descansa l’Estat de Dret. La separació en tres grans àmbits el poder de l’Estat, que facin de contrapès i es controlin per evitar les temptacions autocràtiques, absolutistes i arbitràries es remunta al pensament de Locke del segle XVII, i es posat en solfa i articulat de manera viable pel l’il·lustrat Montesquieu al segle següent, el qual ha passat a la història com el pare de la criatura. Continua la lectura de “A la política el què és de la política”
Turisme en excés
El turisme és un fenomen típicament contemporani, que no para de créixer. El col·lapse que pateixen les ciutats més emblemàtiques sovint es torna insofrible per la gent que hi pretén viure, y en fa molt difícil la gestió i la digestió. En molts llocs, més que el manà dels deus s’ha convertit ja en una autèntica plaga. Continua la lectura de “Turisme en excés”
11 de setembre
Hi hagué un temps en el que la Diada nacional era una mica de tots.
Apple com a exemple
No es pot negar que la marca de la poma i d’Steve Jobs té màgia. Els seus cars productes tenen dissenys atractius i son desitjats per un nombre gairebé infinit de consumidors, que no els fa res fer cues quilomètriques i llargues esperes per ser els primers en disposar de la darrera novetat d’iPhone o iPad.
Ús i abús del medi
Els límits mediambientals no són una ficció, encara que hi ha qui continua actuant com si fos així. Continua la lectura de “Ús i abús del medi”
Parsimònia
Decididament, Mariano Rajoy és un personatge peculiar, únic. Diuen que en política es molt important dominar els tempos, a la manera de Xavi als caps de futbol, però l’etern president en funcions del govern d’Espanya ha convertit l’espera no en un interregne, si no en la situació d’arribada. Continua la lectura de “Parsimònia”
Problema de despesa o problema d’ingrés?
L’Agència Tributaria està tancant els comptes de l’Estat pel 2015, i les seccions i capçaleres econòmiques de la premsa intenten trobar explicacions aquest dies al perquè els ingressos en concepte d’Impost de Societats no es recuperen, o només ho fan de manera molt tangencial. Continua la lectura de “Problema de despesa o problema d’ingrés?”
Donald Trump
A una bona part de la ciutadania, especialment els que no votem ni vivim als Estats Units, ens espanta la sola possibilitat de pensar en que aquest quimèric personatge pugui esdevenir-ne el President i que es faci càrrec de dirigir la primera potencia mundial i el major i més ben armat exèrcit mai imaginat. Continua la lectura de “Donald Trump”
Un món cada vegada més inestable
La política internacional és cada vegada un territori més fracturat, convuls, imprevisible y preocupant. Als moviments geopolítics de fons, que solen ser l’expressió d’interessos dels principals actors en l’escena econòmica i política global, es produeixen als darrers anys i amb una gran acceleració recent, dinàmiques de ruptura, tendències caòtiques que no fan sinó dotar al món d’una major imprevisibilitat. Continua la lectura de “Un món cada vegada més inestable”
Josep Burgaya 