La política com a espectacle

 Tot i la polarització política dreta-esquerra que es viu en l’actual campanya electoral de les eleccions espanyoles, força significativa, també es posa en evidencia una vegada més que, dissortadament, en les conteses polítiques actuals ni es debat sobre els temes crucials per a les nostres vides, ni s’està en condicions de dibuixar escenaris de futur gaire diferents als actuals. Sorprèn com les opcions polítics dominants es refereixen a un principi de realpolitik infranquejable, com si el que fora necessari o desitjable ni tan sols existís. Per simular, però, que el què realment es dilucida en el resultat de la jornada electoral és significativament important, s’accentua el component d’espectacle televisiu de la rivalitat entre líders de partits, convertint-nos els ciutadans no en partícips del procés, sinó en mers espectadors.

La política ha anat deixant d’ocupar un lloc central en la conformació del nostre món, de tenir un paper decisiu en relació a les qüestions més importants que ens afecten. Tot el que té una certa transcendència passa al marge i fora de l’abast del poder polític. Les crisis econòmiques, els problemes financers, la manca de treball, la desigualtat creixent, la pobresa ignominiosa, l’escalfament global, la sostenibilitat mediambiental, el creixement demogràfic…. Són qüestions majors, grans temes sobre les que els polítics expressen algunes idees al respecte, però tot seguit manifesten la impossibilitat d’intervenir-hi a nivell dels governs dels diferents estats. Els polítics posen de manifest una certa preocupació compartida pels ciutadans, però branden i exhibeixen una acceptada frustració per a la seva incapacitat d’acció. Tot es remet a tendències generals incontrolades i incontrolables, a efectes col·laterals no desitjats del lliure mercat que ja s’acabaran per corregir de manera espontània, a imponderables de la societat oberta. L’economia té la seva lògica i la política no està concebuda, segons la doctrina dominant, com l’àmbit que l’hagi de redirigir al servei de les persones; és considera de fet una variable independent. El poder polític, les seves institucions, no són més que una ombra del que havien estat quan es van anar configurant els Estats-nació ara fa ja dos segles.

Un cop trencats els equilibris entre capital i treball, un cop superats de manera unilateral els consensos que van fer possible el model de l’Estat de benestar, les classes dominants han destrossat els fonaments de la societat burgesa de manera molt més ràpida i contundent que qualsevol revolució protagonitzada pels treballadors organitzats. Més enllà del predomini de l’esperit més radical del lucre, la societat i el seu futur han perdut qualsevol indici o simulacre de timó, de direcció, que no sigui la dinàmica d’un mercat que pot ho ser tot, menys lliure. Un capitalisme extrem, sense espai per a la compassió o la clemència, ha condemnat a la política a ser un àmbit de frustració i de repulsió, en què el triomf del discurs antipolític es va tornant cada vegada més accentuat, tant des de la dreta populista com des de l’esquerra indignada. La crisi econòmica ha evidenciat que l’Estat actual és com el rei sense camisa de la faula, un instrument feble i incapacitat per respondre a les necessitats ingents que s’han posat de manifest. Com ho ha definit encertadament el politòleg Daniel Innerarity, “el temps mundial del mercat ha entrat en conflicte amb el temps polític de les democràcies, el temps estratègic de les empreses i el temps psicològic dels individus”. Encara que ens hi referim continuadament, especialment a Catalunya, la sobirania política és un concepte en dissolució. Hi ha poders més enllà del sistema polític que tenen els mecanismes establerts per poder actuar de manera contundent i decisiva, és a dir, s’han apropiat de la sobirania.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s