Encara que pugui semblar a vegades que els vincles de la política catalana y espanyola han canviat molt, que una part de la Catalunya política té un projecte propi de país que passa per la desconnexió i que les diferències socio-culturals entre Catalunya i Espanya són immenses en la mesura que, allà, guanya un Partit Popular que es manté a base de potenciar la seva versió més casposa i reaccionària, a més de bones dosis d’anticatalanisme… Continua la lectura de “Vella, molt vella política”
Autor: Josep Burgaya
François Dubet. ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario)
Aquest és un llibre imprescindible per a tots aquells que els preocupa el tema de la desigualtat econòmica i social, així com la seva progressió continuada en les últimes dècades. Parla de la lògica (?) capitalista que concentra bona part de la renda en l’1% de les elits dominants, però tracta i això si que és més novedós, de com el 99% restant en les seves pràctiques més quotidianes i convencionals, també contribueix a generar desigualtats. Continua la lectura de “François Dubet. ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario)”
La deconstrucció de Convergència
L’anomenada refundació de Convergència Democràtica de Catalunya ha donat lloc al darrer cap de setmana a una escenificació força eloqüent de com han canviat els temps, amb tocs de sainet força indicatius que quan es van perdent espais de poder de manera progressiva i s’olora una certa desfeta, desapareixen antigues unanimitats i es van obrint les costures. Continua la lectura de “La deconstrucció de Convergència”
El factor Fernández
Les indecents converses entre el ministre de l’interior Jorge Fernández Díaz i el responsable de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, van imprimir sens dubte un efecte notori sobre la campanya electoral de les darreres eleccions generals, i encara que difícil de quantificar, amb efectes notoris sobre els resultats. Continua la lectura de “El factor Fernández”
Adriana Amado. Política pop
La política sempre ha necessitat un bon plantejament comunicatiu, però els darrers temps s’ha convertit gairebé de manera exclusiva en comunicació, mentre que governar és allò que es fa en les estones lliures que permet l’agenda comunicativa. Continua la lectura de “Adriana Amado. Política pop”
El vot de la por
El Brexit i el resultat dels comicis espanyols aparentment tenen poc a veure. Un referèndum sobre la permanència o no a la Unió Europea a Gran Bretanya i la repetició d’unes eleccions legislatives a Espanya, responen a naturaleses ben diferents. Semblaria que només comparteixen una certa proximitat en el temps, ja que els resultats i els seus efectes signifiquen opcions contràries. Continua la lectura de “El vot de la por”
Katrine Marçal. ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?
Ençà d’Adam Smith, es va imposar una noció de l’economia centrada en l’interès propi, excloent qualsevol altra motivació. És el arxiconegut concepte de l‘homo economicus, segons el qual els individus establim les nostres eleccions i preferències a partir d’un càlcul fred i racional on el que comptabilitzem únicament la relació entre cost i benefici per a nosaltres. Continua la lectura de “Katrine Marçal. ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?”
Quin desenvolupament se’ns proposa?
A la fi de segle XXI, la temperatura mitjana global podria arribar a créixer fins a 5 graus si no se li posa remei, de manera que el desglaç dels pols i la pujada del nivell del mar més de 50 centímetres ens aboca a catàstrofes immenses i poc predictibles. Continua la lectura de “Quin desenvolupament se’ns proposa?”
La política com a espectacle
Tot i la polarització política dreta-esquerra que es viu en l’actual campanya electoral de les eleccions espanyoles, força significativa, també es posa en evidencia una vegada més que, dissortadament, en les conteses polítiques actuals ni es debat sobre els temes crucials per a les nostres vides, ni s’està en condicions de dibuixar escenaris de futur gaire diferents als actuals. Continua la lectura de “La política com a espectacle”
Julian Barnes. El ruido del tiempo
Una novel·la que tracta de les relacions entre l’art i el poder polític, de com tot poder autocràtic aposta per sotmetre la creació als seus objectius i finalitats, sabedor que és un espai de llibertat, de reflexió i d’eixamplament de mires que no es pot permetre. Continua la lectura de “Julian Barnes. El ruido del tiempo”
Josep Burgaya 