Katrine Marçal. ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?

Ençà d’Adam Smith, es va imposar una noció de l’economia centrada en l’interès propi, excloent qualsevol altra motivació. És el arxiconegut concepte de l‘homo economicus, segons el qual els individus establim les nostres eleccions i preferències a partir d’un càlcul fred i racional on el que comptabilitzem únicament la relació entre cost i benefici per a nosaltres. La pròpia satisfacció i el egoisme serien les pulsions bàsiques i gairebé úniques en el moment de prendre decisions. A partir de l’agregació d’actes individuals absolutament racionals, les decisions i eleccions col·lectives que confluirien en el Mercat, serien sempre racionals de cara a satisfer necessitats, esdevenint aquesta institució mercantil on coincideixen oferta i demanda posseïdora de veritat absoluta, més enllà de qualsevol altra tipus d’anàlisi o de valoració. En realitat, però, les coses no són ben bé així, i sobre la racionalitat del mercat i sobre la possibilitat de confluir-hi formes de competència perfecta, hi ha innumerables exemples on es pot veure que ni el comportament individual, i encara menys l’agregat, responen a paràmetres de racionalitat o bé només d’egoisme individual. Sobre això tracta aquest llibre de títol tant eloqüent. De que en realitat l‘homo economicus no existeix i que gran part del què fem a les nostres vides té més a veure amb l’amor o la solidaritat que no pas en el benefici individual.

Katrine Marçal és una periodista sueca, que és la cap d’opinió del principal diari d’aquest país, Aftonbladet, on escriu sobre política, sobre economia i sobre feminisme. Estem davant d’un llibre que es mou en l’àmbit de l’economia feminista, però és això i molt més. Tracta d’una forma contemporània de contemplar l’economia que respon poc a la realitat. Gran part del treball realitzat no es comptabilitza, com és el cas d’unes feines de casa encara fetes de manera predominant per les dones, però tampoc la cura dels nostres fills o dels nostres pares. No es compta tot allò que fem pels altres o per nosaltres mateixos que no té una concreció monetària, no puntua la solidaritat, la compassió o l’ajuda mútua. De fet, prop del 40% de l’esforç queda fora del PIB, el qual és un indicador que no serveix per explicar ni satisfacció, ni riquesa no monetària, ni mesura l’aportació del conjunt dels individus a la societat en el conjunt de la seva activitat. A ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith? Una historia de las mujeres y la economía (Debate, 2016), l’autora analitza i avalua com l’economia contemporània ens explica una història de com funciona el món, que ens l’hem cregut, però que s’assembla poc a la realitat. Com ho era en temps en el que Smith va escriure La riquesa de les nacions, on només concebia activitats mogudes pel propi interès, però en canvi cada dia la seva mare li feia el sopar, no perquè li convingués, si no perquè se l’estimava. Smith ni va captar ni entendre, que els mòbils que ens indueixen a actuar poden tenir impulsos molt diferents, i no sempre interessats. Estem davant d’un llibre suggerent, ple de reflexions innovadores i imaginatives en pro d’una concepció de l’economia menys pretensiosa i arrogant com la que ha dominat en els temps contemporanis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s