El fanatisme acostuma a mantenir-se unit i a reforçar-se tot alimentant una fractura nítida i estricta de la societat entre els cridats i els no-cridats, on només imperi la lògica de la confrontació i una dinàmica amic-enemic. Continua la lectura de “Iceta o el triomf de la pulsió autodestructiva”
Autor: Josep Burgaya
Argúcies legals i política
En política quan es gesticula en excés, lògicament es vol cridar l’atenció, però acostuma a ser un símptoma de que no s’accepta i es pretén dissimular una situació d’irrellevància evident. Continua la lectura de “Argúcies legals i política”
Més que nova, la dreta és la de sempre
Les darreres eleccions generals a Espanya es van plantejar, seguint estratègies electorals usades en altres països de manera exitosa, com si fossin la mare de totes les batalles. Continua la lectura de “Més que nova, la dreta és la de sempre”
Entrevista. Diari Ara (suplement Criatures)
Entrevista realitzada per Francesc Orteu pel suplement Criatures del diari Ara i publicada el dia 26 d’abril de 2019.
Notre-Dame i la pretensió d’immortalitat
Diguem-ho clar. Que es cremi la basílica de Notre-Dame significa un immens desastre pel patrimoni cultural de la humanitat i queda enormement malmesa una obra tan interessant des del punt de vista artístic com rellevant des del punt de vista de la seva significació simbòlica. Continua la lectura de “Notre-Dame i la pretensió d’immortalitat”
El llarg viatge cap a la irrellevància
Fer vaticinis electorals, especialment en temps en que tot es tant mudable, és força més que una temeritat. Mai el votant havia estat tan voluble com ara. Continua la lectura de “El llarg viatge cap a la irrellevància”
Entrevista a L’Economic del PuntAvui. 14 abril 2019
El dret a morir quan es vulgui
Ha repuntat de nou el debat de l’eutanàsia a Espanya. Continua la lectura de “El dret a morir quan es vulgui”
Més 3/24. Entrevista
Entrevista que em va fer en Xavier Grasset en el progrma Més 3/24, el dia 4 d’abril de 2019

El retorn de la família Pujol
Van desaparèixer de l’escena un temps, no tenien més remei que fer-ho. Tots sabíem que era temporal. Continua la lectura de “El retorn de la família Pujol”
