Nietzsche i la máquina d’escriure

La tecnologia modifica de forma substancial la naturalesa humana o, com a mínim, el pensament i la conducta de les persones. La tecnologia re-crea la psicologia humana. Això ha passat sempre amb qualsevol avenç rellevant. La tecnologia ha comportat continuadament la “acceleració” de la humanitat. Gràcies a ella tot el que fem es troba sempre en procés de transformació, en trànsit. Tot i ser un producte social, allò tecnològic genera tendències “imparables” que tenen a veure més amb la naturalesa de la pròpia tècnica que no de la societat. El problema està en que estableix una determinada manera d’actuar i de pensar, imposa una lògica, a més d’una dependència i una addicció que acaba per modificar el nostre comportament i inclús la nostra conformació cerebral, sense que en realitat en siguem res conscients. La tecnologia que utilitzem, els instruments d’intermediació entre el que pensem i fem condicionen el resultat final, de fet, acaben per formar-ne part.

Fins i tot el mateix filòsof alemany Friedrich Nietzsche va haver de reconèixer que “els útils d’escriptura participen en la formació dels nostres pensaments”, arran que la incorporació de la màquina d’escriure a la seva vida li va fer modificar la seva prosa, tal com li van fer notar crítics i amics. Pel que es veu, fins i tot un cervell adult és mal·leable i plàstic. Qualsevol canvi d’hàbit influeix en el flux de neurotransmissors cap a la sinapsis i, per tant, en la comunicació neuronal. Fins i tot una cosa aparentment tan simple i tan “maquinal” com una màquina d’escriure de finals del segle XIX va modificar la prosa i en certa forma els continguts de filòsof tan prestigiós. Com és sabut, Nietzsche tenia abundants problemes físics i un caràcter malaltís. Els seus problemes venien en part derivats per les conseqüències d’una caiguda del cavall estant a l’exèrcit, però sobretot perquè la seva hipocondria el feia empetitir davant de qualsevol mal real o imaginari. A partir de 1879, les seves dificultats físiques es van aguditzar i va començar a moure’s de manera estacional per Europa: la Mediterrània a la tardor i hivern, els Alps i Alemanya a la primavera i estiu. Continuats mals de cap i vòmits que li empitjoraven la visió i li dificultaven la lectura i la seva habitual escriptura en ploma i paper.

Resultado de imagen para malling hansen

Se li va acudir fer una aposta tecnològica per poder continuar amb la seva obra, rebent a principis de 1882 una sofisticada per a l’època màquina d’escriure danesa, una Malling-Hansen. Aquesta bonica màquina ara de museu, era una bola de tipus mòbils, amb cinquanta-dues tecles disposades de manera concèntrica per sobre de l’esfera. A sota de les tecles, una placa corbada tenia dipositat un full de paper. Mitjançant engranatges, la placa avançava mecànicament a cada cop de tecla. Era la màquina d’escriptura més ràpida que s’havia fabricat fins llavors. Un mecanògraf experimentat podia escriure fins vuit-cents caràcters per minut. Nietzsche, va quedar fascinat amb un artefacte que li permetia recuperar el ritme d’escriptura inclús amb escassa visió, i que li possibilitava escriure amb els ulls tancats mentre feia treballar la seva ment. Tal era la devoció del filòsof cap a aquest instrument d’escriptura mecànica, que fins i tot li va dedicar una oda poètica.

Però va passar una cosa inesperada. La seva prosa va canviar. El seu estil esdevenir molt més telegràfic i les seves frases excessivament dures, fredes i tallants. L’hi va fer notar en una missiva seu amic, l’escriptor i compositor Heinrich Köselitz, argumentant que la seva nova contundència filosòfica semblés tenir a veure amb la potència de la màquina i que algun mecanisme metafísic transferís el seu ferro a les paraules impreses, reivindicant la relació de la qualitat literària a la de la ploma i del paper. De fet, la seva obra naixerà mecanografiada a partir de Així parlà Zaratustra. Per al tecnòleg i crític literari Friedrich A. Kittler, “sota l’influx de la màquina la prosa de Nietzsche va canviar d’arguments a aforismes, de pensaments a jocs de paraules, de l’estil retòric al telegràfic”. La seva escriptura ja no va ser mai més la mateixa.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s