John Higgs. Historia alternativa del siglo XX

Aquesta és una altra manera de veure el segle XX. Una forma d’analitzar-lo més suggerent, creativa, imaginativa i amb molt humor del que solen aportar els llibres més canònics que analitzen el darrer segle. No estem davant de l’obra ni d’un historiador, ni d’un economista, sinó d’un periodista que pretén donar una altra visió, en la que recolzant-se de la història cultural el que fa és interpretar i sotmetre a un cert judici moral, justament el segle actual, el XXI. Per fer-ho, Higgs no dissecciona el segle passat avaluant les fases habituals de Primera Guerra Mundial, crisi de 1929, Depressió dels Anys Trenta, Segona Guerra Mundial, la construcció de l’Estat del Benestar, les crisis petroleres, el triomf liberal conservador….; sinó que opta per altres referents del segle, que també poden ser molt representatius: la teoria de la relativitat, les avantguardes artístiques, l’emancipació de la dona, la psicoanàlisi, la física quàntica, la cursa de l’espai, la despenalització del sexe, el triomf de l’individualisme, la ciència-ficció, el canvi climàtic… És un punt de vista força diferent, que introdueix matisacions a les explicacions establertes, amb un relat coherent que té moments de major i de menor fortuna, però sempre interessant i farcit de detalls curiosos i força extravagants, però sempre amb molta gràcia, encara que no cau en la frivolitat.

A Historia alternativa del siglo XX. Más extraño de lo que cabe imaginar (Taurus, 2016), John Higgs construeix una obra diferent i divertida per explicar el segle dominat per l’individualisme liberal, tot explicant la història oculta del neoliberalisme i de la seva capacitat de seducció ideològica, aprofitant també la contracultura i els mites llibertaris per fer-ho. Un llibre en el que Einstein, Freud, Picasso, Stravinski i Bertrand Russell es codejen amb Alesister Crowley, Ayn Rand, Milton Friedman, Mike Jagger o el videojoc Mario Bros. El llibre és un xic desigual, ja que alguns capítols tenen molta força, imaginació i humor -per exemple el que es dedica a la Incertesa-, amb altres més combatius tot expressant fòbies notòries, com el dedicat a la Postmodernitat. Potser es fan difícils de compartir les seves conclusions finals esperançadores, amb l’entusiasme que li genera la societat digital, el món en xarxa i on inclús troba una dimensió social als selfies. Més enllà d’opinions i de fortaleses i febleses de l’autor del llibre, estem davant un plantejament de molt interès, amb bones dosis d’incorrecció política i cultural, amb un bon sentit de l’humor. Molt interessant!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s