Bernard Maris. Houellebecq economista

Darrera aquest títol aparentment estrany, hi ha un llibre d’assaig deliciós que ressegueix les reflexions que sobre l’economia i la societat hi ha en l’obra literària de Michel Houellebecq. Estem davant un itinerari precís per les pàgines de un dels escriptors més controvertits els darrers anys, però al mateix temps dels més interessants, per tal de fer aflorar els punts de vista sobre el capitalisme i l’hegemonia del mercat en el món contemporani per part d’un dels intel·lectuals més suggerents que tenen França i Europa en l’actualitat. Malgrat el seu posat estrafolari, hi ha en Houellebecq un analista social d’una gran profunditat, complex i subtil, si s’és capaç d’anar una mica més enllà de la imatge pública d’escriptor misàntrop i provocador. Des de Les partícules elementals, aquest autor ha passat a formar part dels creadors literaris de més alçada, entrant sempre en plantejar temes gens fàcils i des de perspectives innovadores i arriscades. Probablement ningú millor que ell ha plasmat la solitud i abandó de l’individu contemporani, a la recerca de l’estima i la lluita contra el pas del temps en un món on s’ha mercantilitzat absolutament tot, inclús els sentiments. El comportament i l’estètica pública del novel·lista et pot caure com el cul, però si ultrapassem les formes sòrdides i friquis del personatge darrera del qual es protegeix Houellebecq, estem davant un escriptor brillant en el fons i en la forma del que planteja. Plataforma, La posibilidad de una isla, El mapa y el territorio, Sumisión i també la seva poesia, han creat un univers literari de gran alçada i molts lectors que s’han passat amb armes i bagatges al “houellebecquisme”. L’autor d’aquest assaig que recomano, era sens dubte un d’ells.

Bernard Maris era un reputat i iconoclasta economista francès que va morir assassinat ara fa un any, en l’atac terrorista a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, on col·laborava amb el pseudònim “Oncle Bernard” i del que havia estat director adjunt. Houellebecq economista (Anagrama, 2015), és el darrer llibre que va publicar a França amb vida. Lògicament, més que un llibre estrictament d’economia, és una miscel·lània del pensament social, polític i econòmic que recull en l’obra punyent i poc complaent del seu admirat novel·lista, al que considera un dels intel·lectuals que té una comprensió més globalitzadora del món capitalista. I ho fa llegint-lo de manera atenta, presentant els arguments més desencantats de l’escriptor -actitud pessimista que sens dubte comparteix- i ho fa amb el mateix humor corrosiu de Houellebecq. Reivindica la profunditat del pensament d’aquest, a més de reivindicar la ficció com una gran manera d’entendre la societat, sovint força millor que llegint a historiadors, sociòlegs o economistes. Com molt bé ho defineix Maris, si el sofriment en els personatges de Dostoievski va lligat a la mort de Déu, en els personatges de Houellebecq sorgeix de la violència incessant del Mercat. Un món d’insatisfacció permanent, on s’augmenten els desitjos fins allà on és intolerable i inaccessible. La insaciabilitat dels consumidors, genera una societat amb un marcat caràcter infantil. El món modern, afirma, és un món de joguines. El liberalisme econòmic, no seria sinó l’ampliació del camp de batalla a la totalitat de la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s