César Rendueles. Capitalismo canalla

Un llibre singular i original, escrit per un dels assagistes més interessants que hi ha actualment en el món del pensament hispànic. Un llibre que rastreja el capitalisme contemporani, al que se’l dota de característiques personals de malfactor, tot fent-ne una lectura i una interpretació imaginativa i suggeridora, fent servir el recurs dels textos literaris. L’obra es podria anomenar “la història del capitalisme des de la literatura”, on a més de referències molt diverses i encertades, l’autor i barreja les seves pròpies experiències personals, amb comentaris molt intel·ligents i un humorisme que sovint entra de ple en la mordacitat. El retrat de la fase anarquista actual del capitalisme com a resultat “d’haver entregat el control de les nostres vides a fanàtics del lliure mercat amb una visió delirant de la realitat social”, és absolutament enginyosa, especialment quan afirma que el paisatge social actual és propi d’un apocalipsi zombi. Ataca la estesa noció de que l’intercanvi mercantil és font de tot progrés, i explica com en bona part de la història de la humanitat i en moltes i diverses civilitzacions no s’ha sotmès la societat al mercat ni al intercanvi, comptant a més moltes d’elles amb mecanismes per limitar les diferències de rang i d’estatus. L’ús del Robinson Crusoe per exemplificar-ho, és deliciosa. Tampoc el treball assalariat ha estat la base d’estructurar la supervivència i el benestar en la majoria de societats, més aviat seria una anomalia històrica, una aposta perquè la supervivència material es basés en el joc de les cadires.

A Capitalismo canalla. Una historia personal del capitalismo a través de la literatura (Seix Barral, 2015), César Rendueles construeix un recorregut eloqüent pel capitalisme per intentar explicar-nos i explicar-se el perquè hem arribat a aquest estat de desolació actual, un estat que no seria el resultat de cap mal pas, sinó el punt d’arribada lògic d’un sistema que va arrancar la seva acumulació inicial i la seva major reproducció amb el recurs a l’esclavisme i a les múltiples formes de sotmetiment i de domini que l’aniran substituint. Un sistema que ha generat períodes de racionalitat absoluta, combinats amb altres de irracionalitat entusiasta, on les guerres mundials en serien la seva culminació més extrema, una forma de “destrucció creativa” tal i com va teoritzar l’economista austríac Joseph Schumpeter. Especialment en els capítols sobre el capitalisme més actual, la fusió que va l’autor d’història, vida i ficció són especialment aconseguits. Una visió crítica, encara que notòriament escèptica, sobre uns temps en els que en paraules del poeta W.B.Yeats, “els millors no tenen convicció, i els pitjors desborden una febril intensitat”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s