Nicholas Shaxson. Las islas del tesoro

És aquest probablement un dels llibres on s’analitza amb més profunditat el tema de l’evasió fiscal en la nostre economia i societat contemporània, tot situant els orígens d’aquesta pràctica que ha acabat per convertir-se en el món paral·lel en el que operen les grans corporacions, les persones més acabalades, els saquejadors dels països pobres i la delinqüència internacional. La meitat de la riquesa mundial es troba en zones obscures on no actuen les normes que afecten a la gran majoria de mortals. Estem en un món dual en el que el 99 per cent de la població hem de complir lleis, pagar impostos, sobreviure amb dificultats i pagar els onerosos preus que comporta ser governats per polítics poc capacitats o corruptes -sovint adornats per les dues coses alhora- i que de tant en tant ens hem de fer càrrec dels problemes econòmics dits sistèmics i que són els generats per aquells als que la cobdícia els porta a jugar partides d’alt risc, sabedors que en el nostre món mentre els guanys són privats, les pèrdues se socialitzen. Hi ha però un altra món, que ens és vedat a la majoria, que com en l’Internet profund hi accedeixen uns pocs i les regles són unes altres, o més ben dit les normes hi són gairebé inexistents. Un món de paradisos fiscals, sistemes d’elusió d’impostos, empreses pantalla, bufets d’advocats caríssims que són els aconseguidors de tot i fiscalistes reconeguts que practiquen la “planificació fiscal agressiva”. Un món de riquesa desbordant, amb els seus llocs de trobada i de relació, on el pagar impostos és pura broma i on se sotmeten els poders públics a les seves necessitats o capricis. És el món que rep un nom tan suggerent com “l’extraterritorialitat”.

Nicholas Shaxson és un periodista, investigador i activista britànic amb una llarga trajectòria de denúncia i de combat contra els paradisos fiscals. A Las islas del tesoro. Los paraísos fiscales y los hombres que se robaron el mundo (FCE, 2014) fa un recorregut documentat sobre els orígens i evolució dels refugis financers i les seves implicacions profundes amb el cor del capitalisme contemporani, per arribar a una ben raonada conclusió, com és que els àmbits extraterritorials no són una excepció, no són el resultat de la punyeteria de petits i incontrolables estats, si no que són el resultat programat i articulat per part de les corporacions financeres i els estats centrals del capitalisme, els quals de manera cínica estableixen les fronteres entre dos mons, entre la ciutadania convencional i les seves lleis i el món dels grans interessos i de la corporatocràcia. ja no és que els països occidentals facin poc per acabar amb la maldat inherent al secret bancari i a l’opac món de les finances independents i desregulades, és que de fet més enllà de gestos sense conseqüències de tipus electoralista, són els propis estats els que han fomentat i protegeixen l’existència de refugis fiscals, els quals ja no només funcionen en estats minúsculs i illes del Canal de la Mànega o de El Carib, sinó que de manera interrelacionada, són presents dins mateix del seu cor financer territorial. La conclusió de Shaxson és clara: el major paradís fiscal és la City de Londres, la qual estructura i articula els refugis exteriors que li fan de pantalla. Mentre ens centrem en debats socials, polítics i econòmics menors, que serveixen de distracció, aquest tema és crucial i absolutament central en l’establiment i manteniment d’un món absoluta i progressivament desigual. Caldria reorientar el focus de les preocupacions principals si volem construir una societat radicalment nova.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s