Martín Caparrós. El hambre

Em tinc per un lector força compulsiu, però també amb el temps m’he anat tornant força exigent. Acostumo a triar una mica el que llegeixo, donat que es publica molt i necessitaríem viure unes quantes vides per gaudir només dels llibres que valen la pena. S’ha de ser una mica selectiu. No pretenc fer una frase feta al dir que el llibre del periodista i escriptor Martín Caparrós és de les millors coses que he llegit els darrers temps. M’ha entusiasmat  el contingut, però m’ha commogut la manera nova i imaginativa d’explicar un tema del que s’ha parlat tant que ja sembla reiteratiu i que no hi hagi manera humana d’explicar-lo diferent. Amb l’argentí Martín Caparrós hi havia una manera encara més demolidora i literàriament captivadora de contar-ho. Un dels millors exercicis d’això que estilísticament se’n ha dit el “nou periodisme” i que consisteix en articular adequadament la narració i explicació de temes crucials amb formes atractives i que t’atrapin com a lector.

No crec que es pugui fer un millor homenatge al periodisme, al bon periodisme, que aquest llibre. Periodisme compromès i de denúncia, profundament treballat, reflexionat i viatjat. He llegit força sobre la pobresa, sobre la desigualtat econòmica i social, sobre els “coms”, els perquès i les seves causes. Em faltava llegir aquest llibre per situar-me en la pell de la pobresa, sentir l’olor que senten els que no saben si avui es podran alimentar els seus fills i que ja n’han enterrat algun a causa de les malalties que acompanyen a la desnutrició, fer-me les preguntes lògiques i de sentit comú per tal de no acceptar una situació insostenible.

 

Hi ha coses que no progressen adequadament. Una capacitat productiva creixent que ens porta a malbaratar una part importantíssima de productes, inclosos els alimentaris, coexisteix amb una falta de tot expansiva i creixent d’un nombre cada vegada més gran de persones. A El hambre (Anagrama, 2015), Martín Caparrós ens confronta en l’economia i la societat sense sentit que hem construït, on la meitat del món de problemes d’obesitat i l’altra meitat problemes de carència d’allò més bàsic. Recorre els escenaris, la geografia de la fam i la misèria a l’Àfrica, a l’Índia o Bangladesh, però també les formes del “OtroMundo” que proliferen a les nostres ciutats. Analitza també els notoris contrasentits de la producció alimentària, de convertir cereals en combustibles, de la nefasta ineficiència d’invertir moltes calories d’origen vegetal per tal d’obtenir-ne moltes més poques d’animals, d’especular amb els aliments financerament amb futurs, cosa que aconsegueix el despropòsit que el seu preu sigui allà on es produeix tan car com en el nostre món occidental, per si fos cas que els necessitéssim. Mentre 2.000 milions de persones han de sobreviure amb menys de 1,5 dòlars diaris, als 75 milions de vaques de la Unió Europea els dediquem 3 dòlars diaris a cadascuna per alimentar-les. Alguna cosa hi ha d’errada en tot això.

 

El llibre és eloqüent, emocionant i et subjuga. Una part important de la humanitat pateix de gana física i la incertesa insuportable de si demà podrà menjar i si els seus fills sobreviuran o malviuran per falta de les calories imprescindibles. La major part de la població no sap que és menjar altra cosa que no sigui, dia rera dia, el mateix cereal, i encara gràcies si en té. La diversitat alimentària, les dietes complertes i variades són només per una part de la població. La gastronomia, el gust personal en relació al menjar és per la majoria de la població mundial una entelèquia que no els té cap sentit. El millor en relació al menjar és imaginar que en tenen el suficient, que un dia es podran saciar ells i els seus. Aquesta és la perspectiva mentre l’altra meitat de la humanitat malbarata i bona part del què disposa en abundància acaba a les escombraries en una o altra part del cicle. Estem davant d’un llibre, magnífic. Un llibre incòmode, però d’ineludible i apassionant lectura. Un llibre que, si encara hi hagués l’hàbit de la lectura, hauria de ser obligat a les facultats de periodisme i a les d’economia. Les seves 800 pàgines segur que són una muntanya massa alta perquè la pugin els en bona part illetrats universitaris actuals. Pels que l’aventura de la lectura encara us agrada, us el recomano absolutament. Els llibre no canvien el  món, certament, però els bons ens canvien una mica a nosaltres al llegir-los. Us asseguro que aquest ho farà. Les percepcions d’algunes coses no són les mateixes després de fer-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s