Ara que els economistes francesos semblen haver-se posat de moda, amb l’èxit editorial de Thomas Piketty i els seus fonamentats estudis sobre la desigualtat econòmica i que li acaba de ser lliurat el Nobel d’Economia al professor de l’Escola de Negocis de Toulouse Jean Tirol, vull destacar un bon llibre, d’un tema fonamental, d’un molt jove economista francès. Gabriel Zucman, format a França i que és professor de la London School i investigador de la californiana Universitat de Berkeley, és un economista que encara no ha arribat a la trentena d’anys. Amb La riqueza oculta de las naciones. Investigación sobre los paraísos fiscales (Pasado & Presente, 2014) publica, en paraules de Pikkety, “la investigació econòmica i estadística més rigorosa de la que disposem sobre els paradisos fiscals, i del millor llibre sobre la forma de combatre’ls“. Amb escassament 150 pàgines, Zucman aconsegueix allò tan difícil de casar el rigor conceptual i les dades quantitatives, amb un sentit de la divulgació i de l’explicació d’una qüestió tan crucial per entendre el món d’avui. Un llibre indispensable per a tots aquells que vulguin entendre el fenomen dels paradisos fiscals i els seus efectes demolidors sobre l’economia actual.
La desigualtat insostenible, creixent i acumulativa de les darreres dècades, se sosté sobre uns mecanismes d’apropiació i de distribució de la riquesa global, en els que els sistemes d’elusió i frau fiscal de les grans empreses i fortunes i juguen un paper clau. Els estats actuals tenen un problema d’ingrés més que no pas de despesa, fonamentat en una mundialització de l’acció dels que acumulin riquesa, fora de l’abast dels Estats-Nació tal i com estan concebuts. Els paradisos fiscals són un insult a qualsevol noció de justícia i d’equitat fiscal, com resulta incomprensible que els estats no hagin establert pactes en relació a un tema que els debilita de manera creixent. Més de 130.000 milions d’euros anuals perden els Estats, és a dir les societats, pels múltiples mecanismes de frau i elusió fiscal dels grans propietaris del capital, mentre s’ha d’augmentar la pressió a classes mitjanes i treballadores per mantenir un Estat del Benestar cada vegada més afeblit. Parlar de futur just i de societats inclusives significa avui parlar i reformular els termes actuals de la fiscalitat. D’això parla i de manera clara i eloqüent el llibre de Gabriel Zucman.
Josep Burgaya 