Yasmina Reza és sens dubte una de les escriptores més interessants de la narrativa francesa. Va saltar a la fama amb un llibre que es va convertir en un gran èxit teatral Arte i després es va parlar molt d’ella arrel del llibre en que narrava el dia a dia de la campanya electoral de Nicolas Sarkozy (El alba, la tarde, o la noche), una raresa literària de molt interès. Reza, però és una novel·lista sòlida que escriu amb duresa sobre els sentiments,les emocions i la violència implícita que hi ha en les relacions humanes en una vida quotidiana aparentment anodina. Va obrir en canal les filies i fòbies dels seus personatges a la novel·la El trineo de Schopenhauer, de manera dura, descarnada i a voltes amb un humor gairebé frívol.
En Felices los Felices (Anagrama, 2014), manllevant el títol una cita de Jorge Luis Borges, Yasmina Reza fa una novel·la sobre la desolació humana, sobre les ferides del pas del temps i de la soledat, i ho fa amb uns personatges carregats d’un humor que no serveix per amagar la seva tragèdia. Retrata la rutina matrimonial d’un seguit de personatges, les seves misèries i les seves obsessions; les seves pulsions ridícules i la seva violència continguda. El món sovint grotesc de les relacions humanes, fetes d’aparences i d’enganys, de desitjos insatisfets i poc confessables. La solitud com una amenaça, com una espasa de Damocles que ens indueix a un conformisme cínic. Llibre molt recomanable, excepte per aquells que la seva percepció de l’amor és exclusivament romàntica.
Josep Burgaya 
Aquest llibre potser me’l compraré. A l’escola estudiem intensament tècniques per viure el moment present. El passat i el futur no existeixen. Sempre desitgem el què no tenim i el moment present es perd. La pau amb un mateix, degut a aquestes projeccions, no és possible, la felicitat tampoc. Llucià.
M'agradaM'agrada