Catedràtic d’Història a Harvard i vinculat a la Universitat d’Oxford, aquest historiador britànic està considerat un dels intel·lectuals i assagistes més influents escala planetària, ja que a banda de llibres reputats, col·labora de manera habitual en els debats més candents en revistes i diaris de tot el món. A La gran degeneración. Cómo decaen las instituciones y mueren las economías (Debate, 2013), Ferguson es pregunta què li està passant a Occident, en la mesura que els símptomes de decadència són nombrosos: creixement mínim, deute asfixiant, població envellida i conductes antisocials. La seva resposta consisteix en considerar que les institucions que havien facilitat el progrés occidental, estan sotmeses a un procés de degeneració.
Per Ferguson, a partir del Renaixement, el domini occidental no es fonamentarà en avantatges climàtiques o de disponibilitat de majors recursos naturals, sinó en la capacitat d’establir sistemes de govern representatius, els incentius del funcionament del lliure mercat, el triomf de l’Estat de Dret i l’imperi de la llei, juntament amb la fortalesa i complexitat de la societat civil.
Aquest són , al seu parer, els pilars sobre els que ha estat hegemònic i de referència el món occidental durant cinc segles. Considera que aquestes institucions que eren la nostra fortalesa, s’han deteriorat ràpidament, especialment el pacte intergeneracional que sosté la democràcia en la mesura que sostenim el nostre benestar actual sobre el deute que s’haurà de pagar en el futur. Però també el mercat lliure i competitiu ha anat deixant de ser-ho en pro d’un capitalisme d’amics on l’Estat no fa sinó jugar en pro d’uns i contra uns altres, distorsionant a través de la informació asimètrica el seu bon funcionament. El que més s’hauria debilitat, seria la societat civil, la qual no disposa actualment de l’energia ni de la capacitat per ser la base del dinamisme.El llibre és un al·legat contra la negligència i la passivitat que Ferguson considera que paralitza el món occidental.
El llibre és forçosament polèmic i conté tant algunes anàlisis i idees avançades, com algunes de discutibles i que podrien fer pensar amb deixos liberal-conservadors. Sempre que es plantegen visions tan globals de temes tant amplis, es perd lògicament en riquesa de complexitat i en matisacions que poden donar als temes una major pluralitat. Com deia algú, el diable acostuma a estar en els detalls i no en les afirmacions molt generals. Tot i així, tant l’autor com aquest llibre, encara que no es comparteixin alguns punts de vista, són estimulants, suggerents i ens ajuden a pensar. De això es tracta, oi?
Josep Burgaya 