No és ni el primer ni el darrer llibre d’aquest interessant filòsof coreà format i radicat a Alemanya del que us parlaré. Vaig recomanar-vos no fa gaire La sociedad del cansancio (Herder, 2012).
A La sociedad de la transparencia (Herder, 2013), estem davant d’una nova entrega en forma de petit llibret d’algunes de les reflexions més atinades del pensament contemporani. Reflexiona sobre el predomini del concepte de transparència en tots els àmbits de la vida, que creu que és el resultat d’una voluntat uniformitzadora i al fet que els fonaments morals de la societat s’han fet fràgils i que valors com els de la honradesa o la lleialtat han anat perdent la seva significació. Creu que les persones necessiten mantenir esferes apartades de la mirada de l’altre, i que la falta d’una distància i una reserva prudencial el món es converteix en més desvergonyit i nu.
Per l’autor, la societat de la transparència aniria de la mà de la postpolítica, en la mesura que s’ha imposat una “societat de l’opinió” que pretén influir per negociar necessitats socials, però deixen intacte en canvi el marc de relacions socioeconòmiques ja existents. Creu que la política és una esfera estratègica i, per tant, requereix d’un cert grau de secret ja que la transparència absoluta paralitza.
Tracta del caràcter d’exposició permanent de la societat dominada per la comunicació i les xarxes socials. “Es renuncia a tota particularitat de les coses, no per obscuritat, sinó per excés d’il·luminació”, afirma. L’excés d’exposició fa que tot es converteixi en mercaderia. L’imperatiu de la transparència ho converteix tot en sospitós. En realitat s’ha perdut l’esfera pública com a lloc de diàleg i acció (de política), substituïda en un lloc on es derramen intimitats i coses privades. “L’hiperinformació i la hipercomunicació no injecten llum a la obscuritat”.
És un llibre per llegir-lo serenament. Indueix a reflexionar sobre alguns tòpics i sobre veritats absolutes. Les aparences i la realitat sovint dissenteixen. Un allau d’informació, no proporciona criteri.
Josep Burgaya 