Extraordinari soroll ha fet aquest jove economista francès al publicar aquest estudi en el que fonamenta històricament i per mitjà d’abundància de dades estadístiques l’origen y evolució de la desigualtat de la riquesa, fins arribar al nivell de paroxisme actual.
El cert és que aquest llarguíssim i farragós llibre va passar força desapercebut a França, i no va ser fina l’edició anglesa en que es va disparar la seva popularitat, especialment als Estats Units, al ser primerament citat per Paul Krugman i després fins i tot per Barack Obama. El cert és que les darreres setmanes n’han parlat els diaris d’arreu i no hi ha tertúlia pública o privada amb pretensions, que no acabi per sortir una referència a aquest director de l’ École es Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París.
Aquest especialista en economia de la desigualtat, en aquest estudi es remonta a 250 anys enrera per tal d’explicar, basant-se en els registres d’impostos, com la taxa de revalorització del capital sempre ha estat per sobre de la mitjana de creixement de l’economia. Mentre la taxa de creixement del capital es mouria a l’entorn del 5%, la del creixement mitjà del PIB en una sèrie històrica llarga estaria en l’1’5%. Com és obvi, això significa una concentració continuada i progressiva de la riquesa en mans d’unes elits, al no haver-hi establerts, almenys de manera continuada, mecanismes de correcció. A partir d’aquí, Piketty advoca per establir instruments de redistribució que només poden funcionar si s’instauren a escala mundial ( i és poc optimista sobre la possibilitat de que s’acabi fent), per tal de penalitzar especialment les rendes altes i de capital.
La importància i ampli ressò del llibre de Piketty, s’explica pel fet que el problema de la desigualtat creixent en el nostre món no només és injusta i remou les consciències, sinó que com posen en evidència nombrosos estudiosos, molts d’ells no pas precisament esquerranosos, el grau de desigualtat actual fa inviable al propi sistema econòmic i genera un grau de descohesió social que pot posar en qüestió molt seriosament l’estabilitat i el propi sistema democràtic. Poca broma amb el tema!
Alguna cosa de bo deu aportar el treball de Piketty, quan li han saltat al damunt tota la plètora d’acadèmics neoliberals i glorificadors del Mercat desregulat, per intentar neutralitzar les seves tesis. Tots els economistes a sou dels think tanks del republicanisme americà i del conservadurisme europeu s’han llençat com un sol home a lliurar la batalla de les idees, intentant demostrar els punts flacs i les fal·làcies que, al seu entendre, hi ha en les sèries estadístiques i en l’argumentació de Piketty. A Catalunya, el nostrat i redundant Xavier Sala Martín s’ha passejat per tots els programes de ràdio i televisió, emulant el caràcter doctrinari, publicista i simplifiacador del mateix Milton Friedman, per tal d’evitar que cap català es contaminés de les idees de Piketty. A aquest pintoresc economista català, que els mitjans han convertit en oracle oficial de l’economia, la desigualtat li sembla lògica, justa i “creativa”.
Per si us interessa, us penjo els quadres i gràfiques del treball de Piketty per si us hi voleu distreure, així com la web del mateix economista, el qual té el saníssim costum de compartir de manera pública molts dels documents que elabora.
http://piketty.pse.ens.fr/files/capital21c/Piketty2013GraphiquesTableaux.zip
Josep Burgaya 