És un dels pensados contemporanis més interessants. Aquest coreà format a Alemanya i on fa de professor a l’Escola Superior de Dissseny de Kalsruhe, ha estat traduït elsdarrers temps a Espanya i el llibret “La sociedad del cansancio” (Herder,2012).
Planteja aquest filòsof, que les enfermetats actuals ja no són infeccioses, virals, sinó neuronals, petits infarts provocats per un excés de positivitat. Hi hauria hagut un canvi de paradigma que hauria suposat la superació de la societat disciplinària de Michael Foucault, que constava d’hospitals, psiquiàtrics, presons, quartels i fàbriques; per establir la societat del rendiment, on predominen els gimnasos, les torres d’oficines, els bancs, els avions, els grans centres comercials i els laboratoris genètics. Així, hauríem passat de ser subjectes d’obediència a subjectes de rendiment. Si la societat de la disciplina era dominada pel NO i creava bojos i criminals, la del rendiment genera fracassats i deprimits.
Un breu i gran llibre amb unes poques idees molt suggerents!
