Tradicionalment la política ha estat una barreja, una combinació més o menys equilibrada entre el desplegament de projectes que requereixen d’abundants dosis de gestió, combinats amb elements simbòlic, discursos que creïn un imaginari i facilitin el suport de almenys una part significativa de la ciutadania. Raó i emoció, gestos i accions. Continua la lectura de “La vacuïtat de la política”
Categoria: Articles
Estranys en el paradís
Paradise Papers. Sentirem a parlar i molt les properes setmanes, potser fins i tot mesos, d’aquest nom amb connotacions de club de carretera, d’una filtració massiva de documents que tenen a veure amb els refugis fiscals. Fa un any i mig que va passar el mateix amb els “Papers de Panamà”. Continua la lectura de “Estranys en el paradís”
Sempre ens quedarà Brussel·les
Difícilment tornarem a viure res comparable al que ha provocat l’independentisme aquests darrers dies a Catalunya. Havia de ser històric, i ho ha set, però no justament en el sentit que havien promès. Continua la lectura de “Sempre ens quedarà Brussel·les”
Fugida endavant
S’atribueix a Tarradellas la frase que “en política es pot fer tot, menys el ridícul”. Continua la lectura de “Fugida endavant”
El diable està en les paraules
Sóc dels que segueixo la dinàmica política catalana amb una barreja de preocupació i de mal humor creixent. Em resulta tan insòlit que certes desavinences ens hagin portat fins aquí, com horrorós de constatar la absoluta falta de voluntat d’arribar a una entesa. Continua la lectura de “El diable està en les paraules”
Una lògica autodestructiva
Les coses que poden acabar malament, generalment hi acaben. Continua la lectura de “Una lògica autodestructiva”
La derrota de la política
Fa unes setmanes vaig titular un article “l’atracció de l’abisme”. No pretenia ser res més que una metàfora sobre el risc a prendre mal. No m’imaginava fins a quin punt l’impuls cec de dirigents polítics i líders d’opinió ho convertirien en una realitat. Continua la lectura de “La derrota de la política”
No va de democràcia, va de poder
Demanar prudència i cordura a dia d’avui, sembla ja fora de lloc. La Raó ja fa dies que va mudar de país. L’estratègia de reptar i anar doblant l’aposta ha portat a la situació d’ara: ja no és possible sortir indemne de l’envit Continua la lectura de “No va de democràcia, va de poder”
El relat
Quan hi ha conflicte, i molt especialment quan aquest s’enverina, la primera víctima és sempre la veritat. Continua la lectura de “El relat”
Cursa cap al no res
La saviesa popular va instituir un principi fonamental per a la pràctica de l’advocacia: més val un mal acord que un bon plet. Continua la lectura de “Cursa cap al no res”
Josep Burgaya 