Xarxes; socials?

Una part der la nostra vida l’exercitem en això que s’ha anomenat genèricament com les xarxes socials. Una vida paral·lela on expressar un altre jo i deixar anar totes les nostres pulsions. Continua la lectura de “Xarxes; socials?”

Precarietat

La empreses modernes són essencialment marques, amb estructures molt lleugeres, tenint en compte la seva grandària operativa, consistents bàsicament en unes seus centrals on es concentren la direcció, l’I+D i el màrqueting. De fet, el terme “treballador” ja no s’utilitza fa anys a les empreses -tampoc molt en els partits polítics-. Continua la lectura de “Precarietat”

No tenim por?

La barbàrie intimida com cap altra cosa. La indefensió davant de la brutalitat gratuïta ens deixa perplexos. El terror atemoreix, aquesta és la seva funció. Continua la lectura de “No tenim por?”

El joc dels disbarats

Estem en una època en que la capacitat d’interès i atenció de les persones  s’ha reduït tant, que s’ha incorporat la noció de joc a gairebé tot. Jugar ja no és una dimensió o un aspecte residual de les nostres vides a mesura que ens fem grans, si no que reconquereix nombrosos àmbits i apareix en llocs on no hi havia sigut mai. Continua la lectura de “El joc dels disbarats”

Calor

Aquest estiu estem patint a Europa una onada de calor que no té gairebé precedents, combinada amb una sequedat intensa que ha convertit fins i tot les zones altes del continent en un autèntic secarral. El temps que fa, ha estat sempre un tema de comentari recurrent a totes les societats i una gran excusa per a la conversa. Continua la lectura de “Calor”

El caos del Prat

Aquest estiu es multipliquen les expressions d’indignació en relació a les complicacions que comporta sortir del país a través del aeroport del Prat. Cues quilomètriques per poder superar els controls de seguretat, hores d’espera, pèrdua de vols… Continua la lectura de “El caos del Prat”

Olímpics

Aquests dies vivim una profusió, gairebé un allau, de recordatoris als mitjans de comunicació sobre el vint-i-cinquè aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Continua la lectura de “Olímpics”

L’atracció de l’abisme

Les societats polítiques, almenys en èpoques d’estabilitat, acostumen a promoure per a la gestió de la cosa pública a persones capaces d’articular consensos entre interessos diferents quan no contraposats, que els puguin representar amb dignitat (vull dir que no els avergonyeixin), que expressin valors compartits, que tinguin dots de lideratge a més d’unes certes dots visionaries que els permetin preveure una mica més enllà del present. Continua la lectura de “L’atracció de l’abisme”

Adolescents perpetus

Hi ha qui creu que les tecnologies de la comunicació vinculades al món digital són només instruments que ens ofereixen grans possibilitats, sense cap cost. Serien eines neutres i asèptiques que no pressuposen cap tendència o contingut. Res més lluny de la realitat. Continua la lectura de “Adolescents perpetus”

Un futur inquietant

En termes agregats, la suficiència productiva actual pot proveir a la totalitat de la població, fenomen que si no es produeix és causa de la falta de mecanismes de redistribució i al no haver mudat des del arrelat malbaratament cap a un consum més moderat i responsable per a aquella part del món instal·lada en la societat del consum compulsiu. Continua la lectura de “Un futur inquietant”