Autor: Josep Burgaya

El setmanari El Temps és recomanable de seguir i llegir sempre. El número d’aquesta setmana porta un molt bon dossier sobre Europa, “L’Europa inevitable”, on es tracten els reptes i els dubtes en què està sumit el procés europeïsta.

Agraeixo a la Gemma Aguilera l’entrevista que m’hi ha fet. Espero que també sigui del vostre interès.

És una de les novel.les que han causat sensació en el darrer any. Va merèixer fa poc el prestigiós premi Vargas Llosa de narrativa. Amb Prohibido entrar sin pantalones, editat per Seix Barral, Juan Bonilla reconstrueix la vida del poeta avantguardista rus Vladimir Maiakovski. No és una biografia específicament, sinó pinzellades sobr la vida convulsa i desmesurada d’aquest poeta futurista carismàtic, innovador i combatiu, que va ser enaltit per la Revolució i aixecat a la condició de poeta nacional. La Revolució, però el va devorar i va acabar pagant cara la seva desmesura i la seva arrogància dels anys estel·lars.

Novel·la apassionant construida amb una prosa imaginativa i contundent, que resegueix els escenaris vitals d’un home extrem i apassionat, protagonista i víctima alhora d’una època convulsa i irrepetible. Les avantguardes artístiques i literàries també varen ser devorades per la Revolució, el pro de la funcionalitat que creien els nous mandarins els havia de reportar el “realisme socialista“.

 

És un dels pensados contemporanis més interessants. Aquest coreà format a Alemanya i on fa de professor a l’Escola Superior de Dissseny de Kalsruhe, ha estat traduït elsdarrers temps a Espanya i el llibret “La sociedad del cansancio” (Herder,2012).

      

Planteja aquest filòsof, que les enfermetats actuals ja no són infeccioses, virals, sinó neuronals, petits infarts provocats per un excés de positivitat. Hi hauria hagut un canvi de paradigma que hauria suposat la superació de la societat disciplinària de Michael Foucault, que constava d’hospitals, psiquiàtrics, presons, quartels i fàbriques; per establir la societat del rendiment, on predominen els gimnasos, les torres d’oficines, els bancs, els avions, els grans centres comercials i els laboratoris genètics. Així, hauríem passat de ser subjectes d’obediència a subjectes de rendiment. Si la societat de la disciplina era dominada pel NO i creava bojos i criminals, la del rendiment genera fracassats i deprimits.

Un breu i gran llibre amb unes poques idees molt suggerents!

L’editorial Anagrama va publicar aquesta novel·la d’un autor murcià que, tot i ser de la generació que neix el 1977, ja compta amb una llarga trajectòria literària en la que alterna ficció i assaig sobre temes relacionats amb el món de l’art contemporani, activitat sobre la que exerceix de professor universitari i de crític.

Aquesta recomanable novel·la, ho és sobretot per aquells que els interessa l’art actual i les reflexions que comporta, en relació a la separació entre l’art i la vida, sobre els límits ètics de l’artista contemporani i sobre les impostures que es poden cometre en nom de la creació artística. llibre que potser adoleix d’una certa fredor, però literàriament suggerent.

 

 

Aquest economista y periodista vincula a La Vanguardia, ha escrit un magnífic i eloqüent llibre sobre el món del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Sobre el lloc i els comportaments de les elits econòmiques, sobre la creixent desigualtat i sobre la doble moral dels més poderosos.

Recorre Robinson la historia de Davos, el lloc que va inspirar La Muntanya Màgica de Thomas Mann, els paradisos fiscals i la farsa de la filantropía. Denuncia com la plutocracia empenyen el món cap a un fossar, mentre gallegen de la seva opulencia desde aquesta estació d’esquí. Llibre ben documentat i del tot recomanable la seva lectura.

Avís: al llegir-lo, correu el risc d’emprenyar-vos encara un xic més.