Laura Ferrero. Qué vas a hacer con el resto de tu vida

Esta es una muy buena novela. Tiene un argumento sólido, que funciona, pero además está literariamente muy bien construida. Continua la lectura de “Laura Ferrero. Qué vas a hacer con el resto de tu vida”

Laura Ferrero. Qué vas a hacer con el resto de tu vida

Aquesta és una molt bona novel·la. Té un argument sòlid, que funciona, però a més està literàriament molt ben construïda. Continua la lectura de “Laura Ferrero. Qué vas a hacer con el resto de tu vida”

Ens cal menys èpica, i més política

Certament, aquesta és una campanya electoral molt estranya. Continua la lectura de “Ens cal menys èpica, i més política”

L’economia d’Osona. Algunes llums i algunes ombres

No sé si és bo o dolent, però cada vegada costa més de determinar d’on són les coses. El globalisme es una realitat força evident i establir el marc territorial d’una empresa, petita o gran, és força difícil. Continua la lectura de “L’economia d’Osona. Algunes llums i algunes ombres”

Europa i els refugis fiscals

No hi ha cap voluntat política entre els estats de la Unió Europea d’acabar amb els refugis fiscals. L’afirmació pot semblar excessivament taxativa, però es deriva d’una decisió, pitjor que salomònica, que acaba d’aprovar l’ECOFIN, que és el Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea. Continua la lectura de “Europa i els refugis fiscals”

Howard Gardner-Katie Davis. La generación App

Els nadius digitals són força diferents als seus predecessors, encara que aquests s’hagin incorporat també el món d’internet. Viure constantment a les xarxes socials i creure que tot és a l’abast d’un clic, imprimeix caràcter. Continua la lectura de “Howard Gardner-Katie Davis. La generación App”

La dimensió internacional

El procés independentista que ha tingut lloc a Catalunya els darrers anys s’ha esforçat i molt per donar una “dimensió internacional” al conflicte de sobirania plantejat amb Espanya. Continua la lectura de “La dimensió internacional”

Olivia Laing. La ciudad solitaria

La solitud por ser molt creativa, però pot resultar devastadora. Encara que tendim a fugir-ne és absolutament necessària, imprescindible per a la creació i reafirmació del jo, però alhora l’àmbit exclusiu de la reflexió, el pensament i la creativitat. Continua la lectura de “Olivia Laing. La ciudad solitaria”

La vacuïtat de la política

Tradicionalment la política ha estat una barreja, una combinació més o menys equilibrada entre el desplegament de projectes que requereixen d’abundants dosis de gestió, combinats amb elements simbòlic, discursos que creïn un imaginari i facilitin el suport de almenys una part significativa de la ciutadania. Raó i emoció, gestos i accions. Continua la lectura de “La vacuïtat de la política”