Howard Gardner-Katie Davis. La generación App

Els nadius digitals són força diferents als seus predecessors, encara que aquests s’hagin incorporat també el món d’internet. Viure constantment a les xarxes socials i creure que tot és a l’abast d’un clic, imprimeix caràcter. Agafats als seus smartphones com si fossin una pròtesi incorporada al seu cos, joves i adolescents viuen en una realitat força diferent i expressen comportaments que sovint tenen poc a veure amb la resta dels mortals. mai com ara s’havia fet tant evident allò que deia Marshall McLuhan pel món de la televisió, allò que “el mitjà és el missatge”. Es difuminen els sentiments d’identitat, es fomenten les relacions superficials i es dificulta el desenvolupament de la imaginació creativa. Si les immenses possibilitats que sens dubte posen al nostre abast les ingents ofertes de aplicacions que tenim les féssim servir de suport, d’eina, d’element d’inducció o d’una certa facilitació, se’ns dubte els efectes podrien ser positius, “app competents” com afirmen els autors d’aquest llibre. El problema rau en el paper substitutori, gairebé absolut, que adquireixen en molta gent i de manera especialment significativa entre els més joves, als que es podrien anomenar com els “app dependents”. Els efectes poc desitjables de l’ús i abús de certes eines tecnològiques, no rau gairebé mai en la tecnologia en sí, sinó en un ús abusiu, descontrolat i utilitzada com a substitutori. En aquest cas, la tecnologia digital no és neutra, i imposa una lògica que porta aparellada comportaments, actituds, valors i efectes psicobiològics molt evidents. D’això tracta aquest llibre d’aquests experts en cognició i educació de la Universitat de Harvard.

Resultado de imagen de La generación app

A La generación App. Cómo los jóvenes gestionan su identidad, su privacidad y su imaginación en el mundo digital (Paidós, 2014), aquests reputats autors aborden els aspectes crucials de la vida dels adolescents, tot fent investigacions, creant grups d’estudi i fent nombroses entrevistes, per tal de determinar la influència que tenen l’ús continuat d’aplicacions digitals en la conformació de la seva identitat, la definició del seu àmbit d’intimitats, així com en la seva creativitat. No arriben a conclusions definitives i fugen molt de “condemnar” l’ús d’eines digitals de manera genèrica. Alerten, però, dels seus efectes no sempre ni majoritàriament benefactors i sobre un ús desmesurat que tendeix a deshumanitzar i a crear bombolles de realitat paral·lela, especialment en aquelles persones que es troben en el període de construcció de la seva personalitat i de desenvolupament de les seves habilitats socials. Com molts altres estudiosos del tema, reivindiquen un ús del temps menys accelerat, deixant més espai per a la reflexió pausada, així com trobar el temps de recuperació perquè puguem centrar l’atenció amb major eficàcia quan sigui necessari, tot evitant dispersar-nos i fluir en un intent de fer moltes coses alhora. Això arrer, no ens aporta ni benestar, ni tampoc la possibilitat de fer i sentit amb una certa intensitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s