Autor: Josep Burgaya

El conservadorisme és bàsica i fonamentalment reaccionari al llarg de la seva història. Continua la lectura de “Corey Robin. La mente reaccionaria” →

De vegades la ficció permet explicar les coses amb major profunditat del que ho faria la teoria. Sovint la novel·la és un gran recurs per conèixer situacions històriques o bé les pulsions més recòndites que es donen en els diversos contextos socials i culturals. Continua la lectura de “Fréderic Beigbeder. Una vida sin fin” →

Tot i que el títol d’aquest llibre sembla fet exprés per la situació actual que ens ha tocat viure, en realitat aquesta pensadora holandesa el va escriure ara fa un parell d’anys per intentar explicar aquesta mutació de la ciutadania occidental cap als discursos simplistes de les noves dretes extremes que estan agafant posicions arreu. Un assaig fet per una especialista en Hannah Arendt i Lou Andreas-Salomé, en el qual analitza a fons un dels sentiments més complexos i ambivalents com és el de la malenconia. Un estat d’ànim que històricament ha atret valoracions molt diferents. A l’època medieval era considerada una “malaltia diabòlica”, però a partir del Renaixement se la va a començar a vincular més amb la reflexió i amb la saviesa. A partir del món romàntic, se l’ha vinculat a la creativitat i al món de l’art. És un estat d’ànim de recança i de neguit absoluta que, com diu l’autora, “ens sorprèn com una boira sobtada que ho tenyeix tot de gris i ens impedeix veure amb claredat”. La malenconia té a veure amb la consciencia del transcórrer del temps i el caràcter transitori de la vida, que ens fa tornar la mirada y veure el que ha quedat enrere, el que hem perdut. Un estat ambivalent que se’ns presenta com una aflicció que és propera amb l’alegria. Gravetat d’esperit. El segle XX, però, un capitalisme que ens vol sempre en estat d’alerta i extremadament productius i competitiva, ha anat substituint la malenconia pel terme mèdic de “depressió”. El paradigma neurobiològic que s’ha anat imposant en relació a la salut mental ha portat aquest estat d’ànim a la patologia i a la medicalització com, de fet, s’ha acabat per fer amb tota expressió de sentiments.

A La melancolía en tiempos de incertidumbre (Siruela, 2019), Joke J.Hermsen apel·la a Lou Andreas-Salomé i a Frederic Nietzsche per defensar un estat d’esperit que quan es vincula a la creativitat i a l’amor impedeix que acabi generant la patologia depressiva. Una manera de viure diferent el temps, necessària, ja que ens permet “descansar de nosaltres mateixos”. A dia d’avui, la cultura del rendiment y de la competitivitat provoca estats d’estrès, de confusió i de depressió, amb els consegüents efectes socials, culturals i polítics. La malenconia es pot transformar en por i agressivitat que ens porta a enyorar un passat idealitzat. És en aquest punt on els totalitarismes simplificadors troben el terreny abonat, ens prometen retornar a utopies imaginàries vinculades a la infantesa i a altres temps, tal i com va destacar ja fa molts anys Hannah Arendt. Per aquesta filòsofa holandesa, hauríem de ser capaces de transformar la noció de la pèrdua y la fugacitat del temps en creativitat i esperança, evitant caure pel cantó obscur de la por i de la depressió. Amb Ernst Bloch, hauríem de recordar-nos que l’important és començar una i altra vegada, no l’arribada. El destí sempre defrauda les nostres expectatives, el que cal aprendre, és l’art de viatjar.