L’ofensiva ideològica de la dreta hispànica, ja entregada del tot als plantejaments més extrems, avença de manera ràpida. Si s’acaben imposant electoralment el que ens espera resulta francament preocupant. Sembla que la dreta política moderada filla, també, de les idees il·lustrades s’hagi fet fonedissa. Arguments classistes, xenòfobs i de nacionalisme tribal s’acompanyen de postulats religiosos no només previs al Concili Vaticà Segon, sinó que entronquen amb creences irracionals pròpies de la cultura religiosa medieval. No són lluny del dret diví, el creacionisme, el terraplanisme o que la possessió d’ànima sigui només atribuïble als blancs i homes. Sembla una quimera, però en aquesta direcció anem. La demencial dirigent política madrilenya Isabel Díaz Ayuso acaba d’anunciar que a la Comunitat de Madrid s’aprovarà una llei del “concebut no nascut”. És a dir, es crearà una norma que contra tot criteri científic i humanístic, convertirà en posseïdor de drets els embrions abans de desenvolupar-se i, si s’escau, néixer. La idea, resulta, només que es formuli, com a insòlita i inquietant. És una barbaritat jurídica, biològica i de concepte. Els drets individuals haurien només d’anar lligats a una existència real, a una condició de persona que només és inherent a l’acte del naixement. Com fan els moviments pro-vida que combaten el dret a l’avortament, implica pensar que l’embrió és el resultat de l’acció i de la voluntat divina i no de la naturalesa amb la prèvia decisió voluntària de les persones i, en especial, de les dones que tenen la darrera paraula sobre tenir fills o no tenir-ne.
Donar naturalesa d’humanitat a l’embrió i fer-lo depositari de drets establerts per la llei significa una amenaça velada als drets de les dones a decidir sobre el seu cos i sobre la seva voluntat o no de procrear. Un salt de segles enrere, una ofuscació natalista que pretén intimidar contra l’ús del dret a l’avortament i contra la llibertat dels humans realment existents. Que el que és només un germen pugui ser ja comptabilitzat com a membre de la unitat familiar amb tota mena de reconeixements legals resulta una barbaritat difícilment aplicable i demostrable la finalitat de la qual és la de crear sentiment de culpa en la dona embarassada si és el cas que aquest no sigui producte de la voluntat i la llibertat. La idea subjacent que això és una mesura per reactivar una natalitat més aviat baixa a les societats occidentals no fa digerible el tema com tampoc serveix per a res. Es tenen menys fills que antigament, per sota de la taxa de renovació de la població, per la falta de suport i ajudes socials per fer opcions més natalistes que tenen uns costos econòmics familiars insuportables així com dificultats de conciliació amb la vida professional molt difícils. Quan l’extrema dreta -i Ayuso en forma part- ho formula, assumeix, encara que de moment sense dir-ho, que ens hem d’activar, els blancs i autòctons, en la reproducció perquè si no la immigració anirà ocupant el nostre lloc; és una idea pobra i miserable, però que cala en certa gent, que hi ha en marxa un moviment orquestrat anomenat “el gran reemplaçament” que conspira per ocupar i fer-se seu el món occidental. Negació i intents de tornar enrere en relació a les societats interculturals del nostre temps, afirmació supremacista talment com a les èpoques del colonialisme decimonònic.
En realitat, pot ser que estiguem davant d’un foc d’encenalls, però amb forts efectes ideològics i polítics. Com en les fanfarronades del trumpisme, es llencen propostes extremes per tal de connectar amb els sectors antiavortistes en creixement i, especialment, amb tota la carcúndia religiosa més rància que practica més el pensament màgic i opressor que no pas l’espiritualitat. Els grups ultradretans proliferen arreu i, a Madrid, campen amb tota llibertat, posseïdors d’una influència que els dona disposar de mitjans de comunicació, domini de les xarxes i un finançament generós per part de les administracions autonòmiques i municipals més dretanes. Es busca, també, connectar amb un poderós moviment evangelista, extraordinàriament reaccionari i perillós, que determina fortament els resultats electorals als Estats Units i a tota l’Amèrica Llatina. Reconèixer qui no és ni hi és té el sentit de desplaçar els conceptes de racionalitat, ciència, humanitat o de llibertat real fora de la cultura política dominant, per situar-hi el dogmatisme religiós, el pensament màgic i el fanatisme opressor. Ens està quedant un món molt bonic…
Josep Burgaya 