Ampliar El Prat

És una de les disjuntives i un dels debats més rellevants que es produeixen a dia d’avui a Catalunya. Fer o no fer una ampliació de la tercera pista a l’aeroport, sembla que aquest és el dilema. De moment, es troba a faltar en aquesta disputa arguments de calat tant a favor o bé en contra, que n’hi ha en els dos sentits, i els termes en que es planteja resulten més aviat tòpics quan no clarament superficials. Reduint els arguments al mínim, sembla que es confronten una aposta pel creixement econòmic, del que un aeroport dimensionat en seria una pota significativa, davant dels que primarien la defensa d’una zona natural d’interès i que creuen que ha de continuar essent protegida davant els embats del ciment. O més vols d’avió o salvaguarda dels ocells. Especialment el sector turístic, amb el suport de les organitzacions empresarials, abonen una ampliació que entenen permetrà recuperar i augmentar el flux de viatgers que han d’omplir i dinamitzar la ciutat de Barcelona i donar sentit als recursos de les zones costaneres. Pels escèptics en que l’ampliació aeroportuària sigui necessària, l’impacte ambiental que se’n derivaria en una zona ja especialment congestionada resulta innecessari i poc justificable. En termes polítics, la confrontació està servida entre els partidaris del pragmatisme economicista i aquells que creuen val la mena pensar una mica més enllà. Més gran, no sempre és millor. Hi ha també un ampli sector de l’arc parlamentari que té la temptació d’agradar tothom i no s’ha pronunciat. De fet, encara no se sap ben bé quina és la posició definitiva sobre el tema per part del nou Govern.

Probablement tots estaríem d’acord en que si s’ha de fer i es fa, que es faci bé i es minimitzi l’impacte. S’imposa la pregunta, és necessari? Hi ha dos aeroports més a Catalunya notòriament infrautilitzats i un més, el de Lleida, que no es fa servir per a res. No seria possible constituir amb tots ells un sistema integrat que ens estalviï l’operació d’engrandiment de El Prat? Si el resultat d’establir aquesta xarxa no és equivalent al caràcter referencial de disposar d’un aeroport més gran, quina és en realitat la funció que se li donarà a l’aeroport barceloní. La qüestió de fons i crec que molt rellevant és si això permetria convertir-lo en un hub remarcable tant de vols entre les principals ciutats del continent, com especialment d’enllaços amb els principals aeroports del món, cosa que ara no és. Això, probablement justificaria una ampliació que donaria a Barcelona una posició estratègica i que li permetria desenvolupar en l’entorn català activitats econòmiques de base tecnològica i d’interès i atractiu globals. Vull dir que resulta crucial per decidir explicitar quina és l’estratègia econòmica de fons que pot sustentar donar més amplitud a aquesta infraestructura, en definitiva, quin és el projecte de país i de futur que hi hauria al darrere. 

El Prat de Llobregat, contrario a la ampliación de la tercera pista del  Aeropuerto de Barcelona | Aerotendencias

Perquè, no ens enganyem, si del que es tracta és d’ampliar els vols low cost que són els que fins ara predominen en aquest aeroport, per inflar un sector turístic que abans de la pandèmia ja resultava insostenible per a la ciutat de Barcelona i pel seu entorn, quedaria més que justificada la negativa a l’ampliació. Aquest és un sector que ha patit moltíssim amb la pandèmia i que sembla coherent amb les infraestructures hoteleres que es disposen que recuperi un cert pes econòmic. Segur que el país ho necessita. Però caldria evitar l’excés de dependència cap a una activitat sobre la primacia de la qual no és possible de mantenir una economia moderna i competitiva, ni una societat equilibrada. Poc valor afegit, molt impacte ambiental i social, desestructuració d’una ciutat gentrificada i convertida en una mena de Port Aventura urbà i molt treball precari. Les dades són eloqüents. El turisme va moure a Catalunya, el 2019, gairebé 40 milions de persones, 21,5 milions de les quals eren estrangeres, amb una facturació aproximada de 25.000 milions d’euros. És molt. Només la ciutat de Barcelona va rebre 12 milions de visitants, cosa que equival comparativament a més del doble del turisme que va rebre tot Brasil en aquest mateix any. Una exageració. Pensar que el model econòmic de país és aquest resulta aterrador, com ho és que no es faci un mínim còmput de les externalitats negatives que tot plegat genera i es renunciï a evolucionar cap a un turisme possible i sostenible. Tot això hi ha al darrera d’una decisió com la d’ampliar si o no el Prat. Estaria bé que es discutís i se’ns ensenyés la fotografia complerta i no només un detall d’ella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s