Vergonya

Després d’un any tan singular i que mereixeria, sens dubte, ser enviat a la paperera de la història, sembla que el que acabem de començar ens depara emocions fortes. El dia de Reis hem vist allò que mai hauríem pensat de veure: un seriós intent de cop d’estat als Estats Units. Encara que la presa del Capitoli sembla feta per figurants una mala pel·lícula de zombis, posa en evidencia el mal profund que han infringit a la societat americana Donald Trump i el trumpisme. S’ha posat en escac un sistema democràtic antic i aparentment sòlid i s’ha mostrat com la major potencia econòmica i militar, el país de Silicon Valley, ha estat governat i dirigit pel major energumen que cap guionista podia imaginar. L’ultratge que han sentit una part important dels nord-americans al veure com les hordes es comportaven de manera antidemocràtica i gairebé animal, arrasant amb els símbols del país, és comparable a la intensa vergonya que hem sentit a tot el món. Perquè a tots ens incumbeix, vestigis n’hi ha i enlloc estem vacunats contra això. Quan qui liderava el món es veu posseït per un moviment clarament totalitari, abjecte, és com per posar-se a tremolar. Ho va preveure Thomas Mann als anys cinquanta: “el feixisme tornarà, i aleshores ho farà en nom de la llibertat”. Les bases del què està passant als Estats Units són presents a bona part del món occidental. Amplis sectors socials que s’han sentit exclosos de la marxa de la societat tant en el terreny econòmic com cultural; gent irritada, humiliada i ressentida que han escoltat els cants de sirena d’un nacionalpopulisme fet de mentides, manipulacions i demagògies. El caràcter simplificador i addictiu d’internet i les xarxes socials ha permès articular les pors i els odis dels actuals pàries de la terra, mobilitzats i en peu de guerra en pro d’un líder -carismàtic a la seva manera-, però sobretot contra tot el que simbolitza l’status quo polític i social dels Estats Units, contra la correcció lingüística i cultural del progressisme i, en definitiva, contra tot allò que representa el Partit Demòcrata: els outsiders contra els insiders.

Qué ha pasado en el Capitolio de Estados Unidos?

Amb el trumpisme i amb aquesta algarada final que tant s’assembla a les revoltes de les repúbliques bananeres, Els Estats Units han perdut molt del prestigi que encara mantenien i bona part de la referència i lideratge que encara exercien al món. A dia d’avui, dominen rànquings i estadístiques, però ja no tenen autoritat moral ni encarnen el futur. No estem davant d’una anècdota, sinó davant de fets amb molta càrrega simbòlica i significativa. Una onada reaccionària, violenta i feixista que s’emporta per endavant un Partit Republicà que ha fet molt poc per aturar la dinàmica boja imposada per Donald Trump. Els totalitarismes europeus del període d’entreguerres el primer que van fer es sotmetre uns partits de dretes molt pusil·lànimes en la defensa de la llibertat i la democràcia. Els sistemes democràtics se sustenten sobre institucions que han de ser compartides i acceptades, però sobretot, sobre un conjunt de normes no escrites que tenen a veure amb la tolerància, la convivència, el diàleg, el respecte a les lleis i l’acceptació de la pluralitat. El sistema no es compatible amb el tribalisme. Democràcia és Constitució i participació electoral, però sobretot una actitud, un comportament, una cultura. Després de l’espectacle viscut als Estats Units els darrers quatre anys amb la culminació gairebé surrealista del dia de Reis i amb un President que es nega a acceptar la realitat, els fets i el final del seu mandat, el món podria aprendre on porta seguir dinàmiques boges i autodestructives. Instal·lar-se en mons imaginaris construïts amb la manipulació dels temors per part de líders messiànics que no tenen altre interès que donar sortida als seus deliris i perpetuar-se en un poder que no l’entenen per contribuir al bé comú sinó a fer un homenatge al seu narcisisme i a una visió del món egocèntrica. Però, sobretot, seria bo que entenguéssim que no podem avançar per camins d’un dubtós progrés tot oblidant i condemnant a la exclusió a tanta gent als quals no els deixem gaire més sortida que seguir a profetes equivocats i projectar la seva fe en deus falsos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s