Europa com a parc temàtic

Europa és una referència fonamental en la cultura, l’economia i la política mundial. Però ho és molt menys del què ho era. Ja no és el centre del món com havia estat durant molts segles. Ha perdut protagonisme geopolític, dinamisme productiu i ha anat deixant de ser la gran referència en la generació de noves idees. Molt passat, menys present i, previsiblement, escàs futur. Malgrat això, Europa Occidental segueix tenint un gran atractiu per als ciutadans de tot el món,  una mena d’admiració per un territori i una cultura en situació tardoral. La seva història, el seu patrimoni artístic i cultural i la magnífica imatge de marca que conserva, la converteixen en un destí desitjat per una part important de la població mundial, encara que només la puguin visitar les minories adinerades dels països emergents. París, Londres, Roma o Barcelona viuen en gran part d’aquest atractiu intangible i això provoca que no només siguin multitudinàriament visitades per hordes de turistes que les envaeixen, sinó que també sigui el destí escollit pels estudiants universitaris, les seus corporatives emblemàtiques o lloc de residència per a les noves fortunes de tot el món. Encara tenen un caràcter distintiu, tot i que les seves estructures econòmiques ja no tinguin l’esplendor d’antany.

Resultat d'imatges per a "turismo masivo"

França segueix liderant les destinacions turístiques, amb més de 100 milions de visitants estrangers cada any. El segueix Espanya, que ha fet de la recepció de turistes seva particular petroli. Rep 82 milions de visitants, una quarta part dels quals venen a Catalunya, generant el 15% de l’ocupació i el 12% del seu PIB. A Espanya, el consum turístic directe és de més de 100.000 milions d’euros, al que caldria afegir el derivat d’activitats comercials i productives indirectes, que porta a un impacte real en el PIB proper a l’20%. Barcelona seria la ciutat més emblemàtica pel que fa a lligar la seva economia i el seu futur a l’atracció turística. 12 milions de visitants anuals, 8 d’ells estrangers, i un impacte directe sobre el PIB de l’14%. Visiten Barcelona, ​​per exemple, més del doble de persones que viatgen com a turistes a el conjunt de Brasil. L’atracció de Barcelona és espectacular i no ha deixat de créixer a causa, en part, al que han representat els viatges low-cost i les pernoctacions assequible que proporciona el món de Airbnb, per al fenomen contemporani del desplaçament temporal compulsiu dels 1.000 milions de persones que a nivell mundial s’ho poden permetre. El predomini dels sectors terciari, quaternari i quinari de Barcelona no es podria entendre sense aquest fenomen turístic massiu que ha provocat que tot a la ciutat giri al voltant d’aquesta activitat i que els seus ciutadans se sentin cada vegada més estrangers a la seva ciutat. Com altres ciutats europees amb aquest atractiu intangible (París, Londres, Berlín), el fenomen no és exclusivament de visita turística sinó d’atracció de població, especialment jove, que s’estableix procedent d’altres països, per a estades temporals o definitives.

Mentre es manté i augmenta aquest fenomen de l’atracció europea, com una mena de parc temàtic on viatjar al passat, visitar el patrimoni arquitectònic, els grans equipaments museístics o gaudir de el bon temps, la vida nocturna i de la gastronomia, les coses que de veritat afecten l’economia i el futur de la societat es desenvolupen en altres regions del món. Malgrat les seves contradiccions la realitat i el futur passen per Xangai, Shenzen, Hong Kong, Delhi, Bangalore, Singapur, Mèxic o Sao Paulo. No només són megalòpolis que han crescut de manera extraordinària al voltant dels tallers de la suor i de les zones de processament d’exportacions que han atret la nova indústria deslocalitzada. Concentren una part important de el sector serveis de manera progressiva i també les activitats d’innovació i de coneixement associades a el sector quaternari. Qui pot dubtar que seran les capitals de referència en un futur molt proper? A l’orgullós món occidental, habitat bàsicament per gent gran, li quedarà poc més que passat, ser una referència històrica.

Josep Burgaya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s