Empresonats pels algoritmes

L’algoritme ha passat a ser un terme quasi màgic que pel que sembla, en el món digital, és al darrere de tot el que rebem o fem. Amb d’aquest nom endimoniat, no hi ha sinó un concepte que defineix un conjunt ordenat i finit d’operacions que permet trobar la resposta o la solució a un problema. De fet, cada un de nosaltres utilitza algoritmes en el moment que avaluem una situació i decidim actuar en un sentit o un altre. El que passa, és que aquest procés que fem de manera no conscient, no el racionalitzem de manera explícita, doncs en cas de fer-ho ja fa temps que ens hauríem tornat bojos. És una forma d’automatitzar el pensament i alhora de suplantar als humans en les decisions difícils. La utopia de construir un pensament mecànic es remunta al filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz, cap a finals del segle XVII. Va ser aquest precursor de l’idealisme alemany el primer que va convertir el pensament en formulacions matemàtiques. Tot coneixement es podia expressar com un còmput, això el converteix en qui va imaginar primer la possibilitat del món digital, encara que el seu plantejament quedés hibernat durant tres segles. La seva idea crucial sobre la possibilitat del pensament mecànic i l’automatització de la raó és la base de la disrupció tecnològica contemporània. El pensament mecànic és justament el plantejament al qual s’acull Alan Turing en els preàmbuls de la computació.

La nostra vida a Internet crea un doble digital perquè les nostres accions, i no sabem quines, són utilitzades per algoritmes, els quals ens configuraran. No hi ha manera de sortir de nosaltres mateixos, o més aviat del “nosaltres” que ha construït el món digital sobre nosaltres. Els algoritmes de les plataformes digitals proporcionen als lectors, de manera inconscient per a ells, textos i imatges que es limiten a distreure’ls i a confirmar les creences i els biaixos profundament arrelats. Els algoritmes suprimeixen les opinions que poguessis agitar o commoure a l’usuari. Construeixen una ment rusc que, al final, resulta una ment incapacitada. El que veiem a Internet està definit pels nostres interessos passats. Ens conforma una bombolla, en un món particular “fet a mida” que limita la nostra capacitat de percebre la realitat i poder optar entre la immensa gamma del possible. Resulta paradoxal que la tecnologia que sobre el paper amplia les nostres possibilitats i multiplica les oportunitats d’accés, en realitat redueix la nostra exposició a altres idees, ja sigui per la lògica de conformació de tribu de les xarxes socials, com i molt especialment per la personalització de la informació segons el nostre historial. No hi ha diferències ni possibilitat de sorpresa. Restringeix la nostra llibertat de pensament en la mesura que no hi ha idees alternatives ni consciència que pugui haver-les. L’empobriment mental és notori.

Resultado de imagen de algoritmos

Els algoritmes estan transformant de manera gairebé absoluta el mètode científic i la generació de coneixement. Ja no es treballa amb hipòtesis, sinó que les dades permeten establir correlacions de les quals es poden extreure els patrons. S’introdueixen quantitats ingents de dades en potents ordinadors i els algoritmes estadístics troben pautes i models allà on la ciència és incapaç de fer-ho. Els humans deixen de jugar cap paper en el procés d’investigació. Aquesta mutació tan profunda en la recerca d’explicacions cap a la mecanització, té els seus inconvenients. D’una banda, en aquest procés es perd qualitat en la informació que fem servir. La matematització i la rapidesa del procés eliminen complexitat i profunditat en l’anàlisi, i a més s’estableix un determinisme mecànic sobre l’humà que pot esdevenir simplificador o problemàtic. Estem prenent dreceres amb un biaix quantitatiu en detriment del que és qualitatiu. Els experts en big data parlen de la possibilitat que els algoritmes “torturin” les dades fins que confessin. Les dades exageradament espremudes poden acabar per dir el que el programador vol que diguin. Al final, alguns patrons que s’extreuen no són més que coincidències faltades de sentit. Que els automòbils amb més sinistralitat siguin els de color taronja i que el dia amb més accidents de la setmana sigui el dimarts, no permet arribar a grans conclusions fàctiques. Com tampoc que en els supermercats Walmart als Estats Units, els dies que hi ha amenaça de tempesta, es dispari la venda de les galetes de maduixa Pop Tart de Kellog ‘s.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s