Bauman

Ha mort aquesta setmana un dels intel·lectuals més influents i de referència de les darreres dècades. Amb Zygmunt Bauman se’n va el sociòleg que de manera més lúcida i penetrant ha intentat entendre i explicar la desnortada societat actual, faltada de seguretats, de certeses, de sentit i de projecte de futur. Amb més de noranta anys, es perd una de les veus més crítiques amb el nostre món i un dels pensadors de més impacte en la cultura de les darreres dècades. Fins al darrer moment ha exercit de manera plena i vital la seva funció intel·lectual i la responsabilitat cívica de proporcionar a la societat el seu coneixement, per si podia servir per donar una mica de llum entre tantes ombres. D’origen polonès estava radicat a Gran Bretanya des dels anys setanta, impartia conferències pet tol el planeta i continuava publicant dos o tres llibres l’any, els quals sempre tenien la virtut d’agitar el pensament i obrir noves vies de reflexió. A diferència d’altres pensadors crítics, no va voler exercir mai d’oracle ni es va comportar de manera iracunda i d’enfadat amb el món. Les seves formes parlades i escrites sempre han estat elegants i polides. Moltes de les seves frases funcionen com a adagis o com a conceptes complerts. Bauman sempre ha representat la manera més digne, elegant i útil d’envellir. Coneixement i experiència acumulades que transmetia amb l’actitud prudent i les formes modestes que només tenen la gent realment sàvia. Malgrat ell mateix, els darrers temps era rebut arreu com una autèntica celebrity del pensament renovador i crític.

Resultado de imagen de Bauman

Tot i que sobretot s’identifica Bauman amb el concepte de “modernitat líquida”, el cert es que les seves reflexions són força més àmplies i ha estat sens dubte qui ha retratat i analitzat millor el desconcert ciutadà generalitzat davant d’uns temps que no aporten cap mena de seguretat ni certesa. Tot és poc sòlid, mudable i canviant. No hi ha valors duradors i res al que agafar-se. Ocupació, ideologia, relacions, gustos…, tot ha esdevingut efímer i fràgil en uns temps en què el capitalisme ha fet mudar la nostra condició de ciutadans cap a la de consumidors compulsius a jornada complerta. Tot es converteix ràpidament, i fins i tot nosaltres mateixos, en superflu, prescindible i en mer residu. La societat està perplexa i paralitzada, faltada de projectes, líders i d’un relat. Sobre el “precariat” com a subjecte històric, no es construeix cap futur. A més d’intel·lectual de capçalera, Bauman ha representat  pel progressisme un referent ètic i una mena de consciència moral. Jueu i comunista en la seva joventut, la seva família humil va fugir de Polònia cap a Rússia tot evitant ser víctimes de l’holocaust. Va haver de marxar després de la Polònia comunista el 1968, víctima de les purgues universitàries a jueus i lliurepensadors que s’hi van patir. Va anar a parar a Israel, però hi va durar poc, ja que no compartia ni l’ideal ni la pràctica sionista. Aleshores ençà i ubicat a Leeds, ha construït una obra paradoxalment sòlida, sempre associada al seu compromís amb la societat. Ha combatut el neoliberalisme i les preteses “veritats” dels mercats desregulats, els efectes perversos de la globalització econòmica, el desplaçament del poder des de la política cap a instàncies lliures de tot control democràtic, la pèrdua de drets socials en nom de l’individualisme, el procés de desaparició del treball com a activitat digne i el papanatisme digital. No és gens casual que el darrer que ha publicat tracti de la insofrible indiferència cap els refugiats –Estranys trucant a la porta-, i que n’estigués preparant un que apareixerà de manera pòstuma –Retropia-, especialment pessimista on tracta de la “privatització” de les utopies, de com tots plegats ens construïm un refugi que ens resulti confortable a nivell particular, mentre obviem la dimensió col·lectiva convençuts que el món ja no té redempció possible. Doncs, això.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s