Garth Risk Hallberg. Ciudad en llamas

Estem davant d’una gran i recent novel·la sobre el Nova York dels anys setanta. Gran llibre per la seva qualitat narrativa i la seva capacitat evocadora d’uns temps en que aquesta ciutat era un lloc fascinant i perillós, també gran per la quantitat d’escenaris que retrata i el nombre significatiu de personatges que hi tenen lloc i s’entrecreuen, però també per ser un artefacte literari que voreja el miler de pàgines. Com les bones grans novel·les que són especialment agraïdes de llegir a l’estiu a base de llarguíssimes dosis, si alguna cosa no es fa al lector és llarga. Amb un llenguatge molt dinàmic, de vegades potser una mica alambinat, proporciona una visió panoràmica del Nova York de mitjans de la dècada dels setanta, anys en els quals la força del punk musical i vivencial vivia els anys d’esplendor, així també el món de les drogues i de la delinqüència. retrata el llibre el món dels rics i potentats que viuen a les millors zones de Manhattan, com també les zones més degradades en les que habiten una massa cada vegada més gran de marginals i exclosos. El punt d’inici, com si fos una novel·la negra, encara que no és, és un assassinat a Central Park la nit de Nadal del 1976, fet a partir del qual obrirà diverses línies argumentals i una bona galeria de personatges, tots els quals acabaran evidenciant interrelacions que, al principi no ho són tant. Hi ha moltes històries en aquest llibre, molts retrats d’una època i aportacions “documentals” que l’enriqueixen.

Aquesta es una estranyament sòlida primera novel·la de Garth Hallberg, el qual fins aleshores havia estat periodista i col·laborador literari de diverses publicacions, a més d’un reconegut blogger. Amb menys de quaranta anys, dibuixa de manera minuciosa i portentosa una època que ell no va viure, tot rendint culte a una figura musical ineludible del Nova York d’aquell moment, com va ser Patti Smith.. A La ciudad en llamas (Random House, 2016), Hallberg transita bàsicament entre finals del 1976 i el 13 de juliol de 1977, quan una verídica gran apagada elèctrica va sumir la ciutat en el més absolut dels caos, amb explosions de saquejos, incendis provocats, agressions i violència de tota mena. Uns fets que evidenciaren les febleses d’aquesta gran ciutat, però que en el llibre són també la representació i metàfora d’altres episodis carregats de simbolisme que viurà la gran urbs. El llibre, que va tardar nou anys en ser escrit, ha tingut un llançament i impacte literari a nivell mundial, impressionant i gairebé incomparable. Alguns crítics el comparen al Tom Wolfe de La foguera de les vanitats, tot i que Hallberg no fa “nou periodisme”, sinó literatura en el sentit més clàssic del terme. Per altres, estem davant del nou Don DeLillo com a novel·lista de Nova York. No ho sé, però el que estic segur és estar al davant d’una narrativa molt sòlida, d’un llibre de lectura molt plaent i d’un autor que ens donarà moltes tardes de satisfacció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s