Xavier Roca-Ferrer. Madame de Staël, la baronesa de la libertad

L’estiu permet fer incursions lectores en obres un xic particulars, ja sigui per la seva llargària, densitat o especificitat, que ens estan una mica més vedats la resta de l’any. La biografia és un gènere especialment agraït de llegir, però sol tenir el condicionant que els seus autors al haver conviscut durant anys amb l’estudi del biografiat, si acostumen a esplaiar per tal d’anar a fons i conèixer els múltiples detalls en relació a una vida que és d’interès i que té alguna connotació d’haver-se convertit en referència. No parlo de les hagiografies acrítiques que pretenen aixecar als altars autors personatges sovint poc atractius i que el tractament a base d’enaltiments desaforats i de convertir petites anècdotes en categoria, acaben per resultar intranscendents, quan no una autèntica llauna. Em reconec força afeccionat al gènere biogràfic, i el gaudeixo d’allò més quan evidencia coneixement profund del personatge, s’és capaç de contextualitzar bé el món en el que va viure i la seva dimensió històrica. Valoro quan s’evidencien els múltiples cantells del biografiat, i no es defugen les zones fosques i les seves contradiccions que, gom gairebé tothom, acostumen a tenir.

Xavier Roca-Ferrer a Madame de Staël, la baronesa de la libertad (Erenice, 2015), ha construït un magnífic retrat d’un personatge i un temps especialment interessants. Estem parlant de la França que va des dels temps dels Il·lustrats fins a la derrota napoleònica, passant pels convulsos esdeveniments de la Revolució Francesa i per l’expansió exterior que a inicis del segle XIX es va portar a terme durant l’Imperi de Napoleó. Estem parlant dels temps en que França i especialment París era el centre del món del pensament i dels grans successos polítics que indicarien el camí a seguir a l’època contemporània europea. Germaine Necker, que així era el veritable nom de Madame de Staël, abans que es casés amb l’ambaixador suec a França, va ocupar un lloc de referència en la cultura i en la política francesa, tot incidint de manera notòria en alguns dels seus processos més destacats. Filla del ministre d’Hisenda francès, es va relacionar de manera intensa, de vegades íntimament intensa, amb figures de la talla de Diderot, Constant, Schlegel, Tayllerand, Goethe, Schiller, Lord Byron, i el mateix emperador Napoleó. En temps on els salons parisencs eren l’àmbit central de relació política i cultural, el seu es convertí en el més destacat, al que tothom aspirava a ser convidat si volis significar alguna cosa en la vida de París.

A diferència d’altres dames que feien d’amfitriones de la intel·lectualitat, Madame de Staël va ser ella mateixa una reputada pensadora i escriptora, essent notables els seus estudis de literatura comparada. Personatge contradictori com la majoria de la seva època, que volien transformar un món de l’Antic Règim en el que ja no creien, però que continuaven essent beneficiaris dels privilegis que la seva ideologia política deia combatre. Les classes populars, només les coneixien de referència. Una nena prodigi que va portar a terme una vida intensa i atzarosa, amb grans passions amorosos i intel·lectuals i que va viure nombrosos alts i baixos emocionals i vitals. Intel·lectual compromesa i defensora del paper de la dona en la societat que anava emergint, va ser expulsada de França pel propi Napoleó, i va tenir un paper cabdal en la derrota definitiva d’aquest el 1815. Personatge cabdal que es mou a mig camí entre l’entorn il·lustrat en que es va formar i el romanticisme que emergia com a corrent cultural que dominaria bona part del segle XIX. Una magnífica biografia per conèixer amb més profunditat uns temps cabdals per al esdevenir del món contemporani. Un molt bon i complert treball.

 

Anuncis

One thought on “Xavier Roca-Ferrer. Madame de Staël, la baronesa de la libertad

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s