Michel Houellebecq. Sumisión

Que el llibre hagi fet molt soroll abans de sortir i que hagi tingut l’atzarosa coincidència de ser anunciat just quan es va produir l’atemptat de CharlieHebdo, no li afegeix però tampoc li treu res a un llibre que, caldria no oblidar-ho, és una novel·la. Tot el que ha rodejat la seva sortida editorial, ho haig de reconèixer, més aviat em tirava una mica enrere a l’hora d’afrontar la seva lectura. No per què el que tracti em resulti escandalós -ni molt menys-, però m’he acostumat a que els bons llibres no facin un excés d’escarafalls. Fins i tot, el personatge entre enigmàtic, il·luminat i carregat de rareses que s’ha construït l’autor, més aviat en qualsevol altra cas m’induirien poc a la seva lectura. Però Houellebecq és Houellebecq. Em va captivar amb Las partículas elementales i, ençà d’aleshores l’he seguit amb autèntica fruïció. Abans d’aquest d’ara, El mapa y el territorio, és un dels grans llibres de la darrera dècada, pel seu estil particular, però especialment per la seva capacitat de reflexionar sobre les nostres identitats múltiples. Houellebecq és un autèntic mestre en la construcció d’artefactes literaris complexes, on realitat i ficció es combinen i es confonen i on els contorns autobiogràfics no són mai plenament definits.

 

A Sumisión (Anagrama, 2015), l’autor construeix una novel.la de “política-ficció” on retrata una possible França que, el 2022, contemplaria una majoria política de signe musulmà, una vegada els partits tradicionals s’han ensorrat. Una fabulació política i moral, carregada de pessimisme social, un cert fatalisme sobre el futur de França i de la cultura occidental, combinat amb unes bones dosis d’humor. Planteja com en una França multicultural i on conviuen tota mena de crisis culturals, ètiques i polítiques, la disjuntiva que s’acaba per plantejar és entre l’opció “patriòtica” i “ètnica” del Front Nacional, amb l’islamisme moderat, aparentment transversal i integrador. La dreta tradicional i el socialisme francès acabaran per facilitar una mutació política singular. Lògicament, el llibre no té res d’escandalós, a no ser que ens agafi per confondre els autors amb la seva literatura, o veure elements autobiogràfics darrera cada personatge. Una torbadora visió no sobre el futur polític que ens espera, sinó sobre la incommensurable capacitat d’acomodament i el predomini de misèria moral que sol adornar la condició humana. Una meditació fronterera sobre la mutació que pateix la nostra societat i sobre la qual encara no disposem dels mitjans per explicar-la. Novel·la densa i inquietant, molt subtil com ho acostumen a ser totes les de Houellebecq. Obra madura d’un autor inquietant i melancòlic, però imprescindible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s