Comprendre el fenomen islamista resulta molt difícil ja que conté aspectes molt diversos i complexos i la seva interpretació des de la cultura occidental requeriria d’uns coneixements que no acostumem a posseir. A més solem fer una aproximació carregada de prejudicis i amb uns fulls de ruta que no fan sinó aprofundir en la nostra ignorància. El terrorisme internacional que va fer un salt qualitatiu i va establir un abans i un després amb el sorgiment de Al Qaeda i l’atemptat del World Trade Center, ha viscut ençà d’aleshores una deriva i una evolució fins a la creació de l’Estat Islàmic molt important i que sovint menystenim en les seves particularitats. A Occident tendim a no interpretar un fenomen que té força més dimensió i calat que les brutalitats que practica i que, lògicament, ens espanten i repugnen. Sorgit de les cendres de les fallides aventures jihadistes, l’Estat Islàmic ja no és una simple xarxa terrorista sinó un poderós projecte que emergeix en l’actual desordre internacional; no està composat i dirigit per una banda de matons, sinó que significa un nou model de nacionalisme fonamentat en el islamisme més radical -el salafisme sunnita- i que disposa d’una noció d’estat modern i la capacitat de jugar notòriament al seu favor les noves tecnologies, així com la societat de l’espectacle i del risc global.
Loretta Napoleoni és una reputada economista italiana radicada a Londres, especialitzada en política internacional i en el fenomen terrorista, que ens aporta una visió més profunda i complexa d’una qüestió crucial de l’actual geopolítica internacional, així com un element central de preocupació de la ciutadania occidental. Al molt recent El fénix islamista. El Estado Islámico y el rediseño de Oriente Próximo (Paidós, 2015), Napoleoni descriu l’evolució des d’Al Qaeda a l’actual concepte de Califat, en un salt qualitatiu que ha comportat el trastocament de les fronteres i els relats ideològics dels països de l’Orient Mitjà, configurant-se el nou estat de referència pel mil·lenarisme islamista com un territori més gran que la Gran Bretanya. Encara que resulti difícil, l’autora ens indueix a no confondre les formes medievals d’una violència extrema exhibida intencionadament a les xarxes per provocar un efecte mundial, traspassant els titulars informatius i no caure en la temptació de devaluar l’Estat Islàmic. Estem davant d’un projecte elaborat, sòlid a la seva manera, assentat sobre un plantejament renovador del nacionalisme àrab, cap a la construcció del Califat històric, fent servir les tecnologies més avançades i modernes pel reclutament i finançament, així com tècniques de propaganda molt premeditades i efectives.
Des de finals de la dècada dels 90 en que va emergir el mite, en part creat per Occident, d’Abu Musab al Zarqawi i el que se’n va dir Al Qaeda d’Irak, el jihadisme va anar transformant-se en un projecte que havia de conduir a la formulació del Califat per part d’un salafisme sunnita que s’enfrontava tant a Occident com a un xiisme considerat la representació de la traïdoria a l’Islam. Al Bagdadí, nomenat el nou Califa, simbolitza aquest canvi notori d’estratègia, amb una capacitat d’atracció, finançament i gestió de prestacions socials en els territoris ocupats gens negligible. Un molt bon llibre per moure’s en un territori que ens resulta complex i amenaçador i que, precisament per això hauríem de fugir d’excessives simplificacions i de tòpics. Napoleoni, de manera concisa i breu, ens hi ajuda força.
Josep Burgaya 