Estem davant una novel·la que biografia Lupe Marín, una dona realment única a partir de la vida de la qual Elena Poniatowska recrea el món de les avantguardes artístiques al Mèxic postrevolucionari, entre els anys vint y els anys cinquanta del segle passat. Continua la lectura de “Elena Poniatowska. Dos veces única”
Categoria: Recomanacions
Andy Robinson. Off the Road
Un recorregut i una mirada diferent dels Estats Units, una road movie per l’Amèrica menys transitada, un itinerari per les costures d’un país que és capaç de contenir alhora el millor i el pitjor, una societat en la que la riquesa i el mal gust s’acostumen a donar de la mà i difícilment aconsegueixen soterrar les múltiples expressions de la pobresa i l’exclusió social. Continua la lectura de “Andy Robinson. Off the Road”
André Glucksmann. Voltaire contraataca
Un llibre molt interessant i adequat pels temps de desconcert que corren, per part d’un dels filòsofs més influents i controvertits del pensament europeu dels darrers cinquanta anys. Continua la lectura de “André Glucksmann. Voltaire contraataca”
Cees Nooteboom. El azar y el destino. Viajes por Latinoamérica
La literatura de viatges acostuma a reflectir les històries d’amor i de desamor d’alguns escriptors amb determinats paisatges i amb alguns territoris. El viatger, que no turista, se sol deixar emportar i si fa el cas seduir per allò de diferent i extraordinari que, mirat sense prejudicis, acostuma a tenir tots espai geogràfic i la seva adequació humana. Continua la lectura de “Cees Nooteboom. El azar y el destino. Viajes por Latinoamérica”
Razmig Keucheyan. La naturaleza es un campo de batalla
Aquest és un llibre radical. Radical perquè va a les arrels de les problemàtiques ambientals que ens han situat a prop del col·lapse, però també perquè no defuig i més aviat abunda en les moltes implicacions i derivacions que té l’actual crisi ecològica. Continua la lectura de “Razmig Keucheyan. La naturaleza es un campo de batalla”
Garth Risk Hallberg. Ciudad en llamas
Estem davant d’una gran i recent novel·la sobre el Nova York dels anys setanta. Gran llibre per la seva qualitat narrativa i la seva capacitat evocadora d’uns temps en que aquesta ciutat era un lloc fascinant i perillós, també gran per la quantitat d’escenaris que retrata i el nombre significatiu de personatges que hi tenen lloc i s’entrecreuen, però també per ser un artefacte literari que voreja el miler de pàgines. Continua la lectura de “Garth Risk Hallberg. Ciudad en llamas”
François Dubet. ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario)
Aquest és un llibre imprescindible per a tots aquells que els preocupa el tema de la desigualtat econòmica i social, així com la seva progressió continuada en les últimes dècades. Parla de la lògica (?) capitalista que concentra bona part de la renda en l’1% de les elits dominants, però tracta i això si que és més novedós, de com el 99% restant en les seves pràctiques més quotidianes i convencionals, també contribueix a generar desigualtats. Continua la lectura de “François Dubet. ¿Por qué preferimos la desigualdad? (aunque digamos lo contrario)”
Adriana Amado. Política pop
La política sempre ha necessitat un bon plantejament comunicatiu, però els darrers temps s’ha convertit gairebé de manera exclusiva en comunicació, mentre que governar és allò que es fa en les estones lliures que permet l’agenda comunicativa. Continua la lectura de “Adriana Amado. Política pop”
Katrine Marçal. ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?
Ençà d’Adam Smith, es va imposar una noció de l’economia centrada en l’interès propi, excloent qualsevol altra motivació. És el arxiconegut concepte de l‘homo economicus, segons el qual els individus establim les nostres eleccions i preferències a partir d’un càlcul fred i racional on el que comptabilitzem únicament la relació entre cost i benefici per a nosaltres. Continua la lectura de “Katrine Marçal. ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?”
Julian Barnes. El ruido del tiempo
Una novel·la que tracta de les relacions entre l’art i el poder polític, de com tot poder autocràtic aposta per sotmetre la creació als seus objectius i finalitats, sabedor que és un espai de llibertat, de reflexió i d’eixamplament de mires que no es pot permetre. Continua la lectura de “Julian Barnes. El ruido del tiempo”
Josep Burgaya 