Les societats polítiques, almenys en èpoques d’estabilitat, acostumen a promoure per a la gestió de la cosa pública a persones capaces d’articular consensos entre interessos diferents quan no contraposats, que els puguin representar amb dignitat (vull dir que no els avergonyeixin), que expressin valors compartits, que tinguin dots de lideratge a més d’unes certes dots visionaries que els permetin preveure una mica més enllà del present. Continua la lectura de “L’atracció de l’abisme”
Autor: Josep Burgaya
Pankaj Mishra. La edad de la ira
El ressentiment, més que no pas les idees polítiques és el major impulsor dels conflictes passats i presents i el motor que activa l’acció per intentar capgirar les coses. Continua la lectura de “Pankaj Mishra. La edad de la ira”
Adolescents perpetus
Hi ha qui creu que les tecnologies de la comunicació vinculades al món digital són només instruments que ens ofereixen grans possibilitats, sense cap cost. Serien eines neutres i asèptiques que no pressuposen cap tendència o contingut. Res més lluny de la realitat. Continua la lectura de “Adolescents perpetus”
Un futur inquietant
En termes agregats, la suficiència productiva actual pot proveir a la totalitat de la població, fenomen que si no es produeix és causa de la falta de mecanismes de redistribució i al no haver mudat des del arrelat malbaratament cap a un consum més moderat i responsable per a aquella part del món instal·lada en la societat del consum compulsiu. Continua la lectura de “Un futur inquietant”
Víctimes del turisme
El turisme com a activitat econòmica complementària, pot ser una benedicció per a un territori, contribuint a reforçar el desenvolupament econòmic a través de la prestació de serveis, l’augment de l’ocupació, la posada en valor del patrimoni, una bona dinàmica de demanda i també per la mentalitat d’obertura i un cert cosmopolitisme que genera en la societat. Continua la lectura de “Víctimes del turisme”
Juan Soto Ivars. Arden las redes
No anem sobrats d’anàlisis crítics sobre el món digital, i molt especialment sobre el significat real que comporten a la nostra societat el predomini de les xarxes socials com a forma de comunicació, de informació i de diàleg. Continua la lectura de “Juan Soto Ivars. Arden las redes”
I què carai és el CETA?
Aquesta propera setmana passarà pel Congrés de Diputats, de cara a ser ratificat, l’Acord Integral d’Economia i Comerç entre la Unió Europea i Canadà, conegut com el CETA. Continua la lectura de “I què carai és el CETA?”
Paisatge després de la batalla
Hi ha qui diu i creu que la recent moció de censura a la que ha sobreviscut Mariano Rajoy no ha servit de res, que ens la podien haver estalviat els que la varen presentar ja que sabien que no aixecarien una majoria alternativa, que era pura teatralització destinada al fracàs, que no faria sinó reforçar al Partit Popular, que només es presentava per humiliar encara una mica més al PSOE. Una part de raó tenen els que ho argumenten, però no del tot. Continua la lectura de “Paisatge després de la batalla”
Hiromi Kawakami. Los amores de Nishino
La literatura japonesa actual dista molt d’esgotar-se amb Haruki Murakami, encara que el clima i els personatges que crea aquesta escriptora ens puguin evocar força a l’autor de Norwegian Wood. Continua la lectura de “Hiromi Kawakami. Los amores de Nishino”
El retorn al relativisme climàtic
Va costar molt d’arribar als Acords de París sobre el canvi climàtic. Van ser necessàries molts intents frustrats i moltes evidències, perquè el tema dels límits mediambientals del planeta s’assumís com una dada objectiva i no com un mite, com alguna cosa més que una invenció catastrofista d’ecologistes i altres malastrucs progressistes. Continua la lectura de “El retorn al relativisme climàtic”
Josep Burgaya 