Definitivament la política catalana ha esdevingut un autèntic vodevil on tot s’acaba per plantejar com si fos la mare de totes les batalles. Continua la lectura de “Tots maragallistes”
Autor: Josep Burgaya
David Lizoain. El fin del Primer Mundo
Vivim en un món il·lusori en el que la ficció del creixement econòmic ajuda a mantenir unes aparences de progrés que, en realitat, no existeix. Continua la lectura de “David Lizoain. El fin del Primer Mundo”
Títols i més títols
S’ha posat de moda furgar entre els currículums dels polítics per buscar-hi floritures que exageren o falsegen la realitat. Continua la lectura de “Títols i més títols”
A propòsit de la “Comissió de la Veritat”
Ja fa temps que la política i encara més el fet de governar ha estat substituït a Catalunya per una munió de gestos i de paraules, dites de forma reiterada i alçant la veu, fins que han deixat de tenir cap mena de sentit, més enllà de fer un soroll que pretén omplir el gran buit sobre el què ens han instal·lat. Tenim govern, però no tenim qui governi. Continua la lectura de “A propòsit de la “Comissió de la Veritat””
Catalunya Plural. Entrevista
Entrevista que m’ha fet en Siscu Baiges i que publica el digital Catalunya Plural
“L’independentisme té raons però en perd per la seva voluntat de guanyar aixafant”
Entrevista a l’exdegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Josep Burgaya. Va ser regidor i tinent d’alcalde d’una ciutat on serà molt difícil que el partit del qual formava part, el PSC torni a tenir responsabilitats de govern
http://catalunyaplural.cat/ca/independentisme-raons-perd-voluntat-guanyar-aixafant/
La mort dels quioscos
Ja fa temps que els venedors de diaris a les nostres ciutats i poblacions van tancant, però darrerament hi ha una acceleració que farà que aviat siguin història. Continua la lectura de “La mort dels quioscos”
El medi ambient com a moneda de canvi
Si hi ha un tema crucial de preocupació política, social i econòmica els propers anys, aquest és sens dubte el del medi ambient. Continua la lectura de “El medi ambient com a moneda de canvi”
Violència, sempre és el què fan els altres
Progressa, com era d’esperar, el conflicte en forma d’escalada verbal en relació a El Procés. De moment el seu punt central té a veure amb una batalla pels símbols i amb el major o menor dret a ocupar l’espai públic o si resulta tan legítim el treure com el posar elements simbòlics. Continua la lectura de “Violència, sempre és el què fan els altres”
Stefan Zweig. Fouché
Aquest és un magnífic retrat d’un personatge que representa, millor que cap altra, l’activitat política política entesa només com un exercici d’ambició personal i la pràctica de la intriga com una de les belles arts, exercida no només com a mitjà, sinó amb una autèntica passió que n’acaba per fer una finalitat. Continua la lectura de “Stefan Zweig. Fouché”
Barcelona
Durant molts anys aquesta era una ciutat que es distingia pel seu nivell i qualitat. De vegades massa pagada d’ella mateixa, s’agradava des que de la mà de l’alcalde Maragall i les Olimpíades va descobrir que es podia embellir i posar en valor els nombrosos atractius dels que disposava. Continua la lectura de “Barcelona”
Josep Burgaya 