David Lizoain. El fin del Primer Mundo

Vivim en un món il·lusori en el que la ficció del creixement econòmic ajuda a mantenir unes aparences de progrés que, en realitat, no existeix. El Primer Món es troba en oberta descomposició tan en el terreny econòmic com en la seva dimensió política. El capitalisme liberal va fer unes promeses de creixement ràpid, d’ampliació i consolidació de classes mitjanes, de funcionament de l’ascensor social, de degoteig de riquesa a tot el món gràcies a la globalització, cap de les quals ha funcionat. El sector financer ha empresonat l’economia i genera bombolles per allà on passa, es perd el treball digne, es va cap a una precarietat generalitzada ja sigui per la deslocalització de la producció o bé per la robotització. S’han perdut tota mena de seguretats, el futur és massa incert, mentre el sistema democràtic es va buidant de continguts i del que ja sols en queda l’aspecte electoral. La noció de ciutadania s’està veient desplaçada cap a la d’un consumidor frustrat que cada vegada més s’escolta tota mena de demagogs. Cada vegada el Primer Món s’assembla més al Tercer Món, o almenys en conté bones dosis d’ell al seu interior, en els barris degradats e les seves ciutats. La desigualtat és avui el gran dissolvent de les societats i del món i l’Estat del benestar s’ha anat laminant fins fer impossible la protecció col·lectiva. La UE, afirma l’autor de manera molt eloqüent, gasta més diners per cada vaca que per cada jove aturat o exclòs.

Resultat d'imatges de david lizoain el fin del primer mundo

David Lizoain és un economista catalano-canadenc que construeix un relat molt clar sobre les contradiccions d’un capitalisme que sembla portar-nos inexorablement al desastre, ja sigui per la concentració pornogràfica de la riquesa o també per la crisi ambiental i climàtica cap a la que ens aboca. A El fin del Primer Mundo (Catarata, 2017), fa un cru anàlisi sobre els efectes de les dècades de neoliberalisme i desregulació econòmica, que poc tenen a veure amb l’èxit que els seus valedors proclamen, tot incidint en aquelles qüestions més brutals: pèrdua de treball i de renda, concentració, barra lliure financera o fiscalitat progressiva però entesa de manera inversa. Descriu, també, l’auge de la dreta radical i de la demagògia política, la qual està buidant el sistema democràtic del seu sentit profund, mantenint-se tan sols les seves formes. Les classes mitjanes espantades i en regressió, són sempre una immensa font de problemes. Quan l’economia i la política no protegeixen suficientment a tots els individus, ens tornem tots més pobres i menys lliures. Un llibre magnífic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s