Timothy Snyder. Sobre la tiranía

En temps de retorn de les formes tiràniques, encara que ho facin de manera aparentment democràtica, mirar al passat per tal d’immunitzar-nos contra certes dinàmiques no és un mal recurs. Encara que la història no es repeteix, ens proporciona bones lliçons si som capaços de parar-hi atenció. Son temps d’inestabilitat i de l’expressió de molt diversos malestars. El creixement de la desigualtat econòmica i social genera molts problemes i la irritabilitat s’ha convertit gairebé en un estat comú compartit entre la ciutadania. Desapareix qualsevol vestigi de certesa i de seguretat, quan ja no resulta possible posar-se d’acord amb els fets. L’excés d’imputs informatius resulten desinformació, mentre les veritats periodístiques han deixat d’existir. Ja deia Plató que els demagogs s’aprofitarien de la llibertat d’expressió per a erigir-se en tirans. I així està succeint. Europa coneix la deshumanització i la violència profunda del totalitarisme, i això ens hauria de servir d’advertència. Les democràcies es poden destruir a base de buidar-les de continguts i les societats es poden fracturar quan s’imposen els impulsos més irracionals que generen les pors. El globalisme de les darreres dècades ha dinamitat moltíssim la cohesió i els mínims d’equitat i de seguretat que mantenen les societats unides i confiades. No ha portat ni el creixement econòmic ni el benestar que se’ns havia promès. Però cal una reconducció política racional i no caure en una desesperança que ens pot fer escoltar cants de sirena de la demagògia i del totalitarisme.

Resultado de imagen de Timothy Snyder Sobre la tiranía

De tot això ens parla de manera molt eloqüent l’historiador Timothy Snyder a Sobre la tiranía. Veinte lecciones que aprender del siglo XX (Galaxia Gutembreg, 2017). Ens alerta del risc d’anar a parar a un nou autoritarisme i de com aquest arriba no tant per la força, sinó perquè en determinades circumstàncies la població li atorga lliurement el poder. De com hem de preservar unes institucions que, al capdavall, són les que ens ajuden a conservar la decència. De com creem, de manera aparentment ingènua, símbols que són formes d’exclusió. De com la comoditat ens pot portar a fer i dir el mateix que tothom, acceptant una falsa unanimitat rere la qual el que hi ha és la desaparició de la llibertat. De com no podem renunciar a la veracitat dels fets, ja que si res és cert tot el que queda és espectacle i no cal oblidar que la cartera més gran pot pagar les llums més enlluernadores. De com n’és d’important de separar nítidament l’esfera pública de la privada si, justament, volem mantenir la individualitat imprescindible i no convertir-nos en una turba que reacciona de manera irracional. O de com el llenguatge patriòtic amaga les pitjors pulsions, tiranies i subjugacions. Estem davant d’un llibre que condensa molta saviesa i experiència. I resulta un bon toc d’alerta.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s