Aquest llibre conté aportacions notables al necessari debat sobre les noves bases en les que s’ha de construir una fiscalitat futura. No em refereixo al esbiaixat debat sobre si “baixar o apujar impostos”, sinó sobre un sistema fiscal que sigui just i equitatiu, però que sobretot contribueixi a crear societats més justes i equitatives. Tard o d’hora caldrà posar el cascavell al gat d’establir un nou paradigma tributari, l’objectiu del qual sigui revertir aquesta tendència insuportable cap a la desigualtat i a la “normalització” de la pobresa, i que alhora proporciona a les institucions públiques els recursos necessaris per tal de satisfer les necessitats bàsiques de la població. Hi ha un tercer element, i no menys important, al que hauria de contribuir una adequada filosofia contributiva, com és la de penalitzar o dissuadir comportaments perjudicials de productors i consumidors en relació a un bé comú com és el del medi ambient. Probablement no hi ha res tant determinant pel nostre futur, pel nostre benestar i per construir un model de societat incloent i sostenible com el sistema tributari, entès aquest com la contribució del conjunt dels ciutadans al bé comú.
El llibre que us recomano, parla de tot això, però incideix sobretot en un aspecte del que no es tracta gaire sovint: de qui són els recursos naturals, i com poden revertir en el benestar de tots i la disminució de la desigualtat? El debat no és menor. L’apropiació de béns naturals i que no són el resultat de l’esforç de ningú en concret per part de corporacions privades que els converteixen en benefici particular és, com a mínim, discutible la seva legitimitat. Des de diferents perspectives filosòfiques, els tres autors de Un reparto más justo de la riqueza (Editorial Trotta, 2016) proposen introduir un impost o taxa sobre aquells recursos naturals que estan desigualment repartits pel territori i pel planeta i que convindria que fossin un benefici per a tothom. El que es recapti, per alguns ha d’anar a la reducció de les desigualtats, essent un capital per invertir en contra de la pobresa, mentre que per altres la inversió hauria d’anar a combatre el canvi climàtic. Aquest és un llibre innovador en el que es planteja un tema civilitzatori crucial, com és assegurar que el què són béns públics contribueixin al benestar de tots, i no a l’enriquiment d’uns pocs. Idees fonamentals, per un debat necessari i ja improrrogable.
Josep Burgaya 