Natàlia Rodríguez. Viatjant amb cendres

Una novel·la primerenca més que interessant, que reflexiona sobre la particular història dels perdedors de la Guerra Civil a Catalunya, i que van haver de refer el seu projecte vital i emocional molt lluny del que havien estat els seus topalls i la seva cultura de referència.

Un llibre que parla de la Guerra, de l’exili, d’una llarga estada a la Unió Soviètica i Txecoslovàquia i de la tornada a Catalunya una vegada han passat els anys i moltes de les causes de la marxa s’han diluït, o almenys ho sembla. Un llibre que no és només la dramàtica història d’uns anys i una gent que hem reclòs en l’àmbit de l’oblit, sinó que parla d’una llarga, intensa i apassionada història d’amor entre un combatent català i una agent soviètica, que arribarà fins a la mort dels protagonistes els darrers anys. Una novel·la que parla del desencís al que abocaren determinats ideals de canvi i de justícia social, que desembocaren en règims totalitaris i absurds. Una història de vincles afectius, d’amistats per sobre del pas del temps, sobre el procés de l’envelliment, sobre com salvaguardar l’estima quan arriben els ferotges embats de la mort, sobre el desarrelament, sobre una terra imaginària que, amb el pas dels anys distava molt de ser la que s’havia imaginat i recreat. Una novel·la sobre l’amor i el dolor que l’acostuma a acompanyar, sobre els efectes devastadors que poden tenir les passions amoroses, sobre el fet que no existeix un final feliç ni una “justícia històrica”.

Amb Viatjant amb cendres (Arola Editors, 2015), assistim a l’aparició d’una més que prometedora novel·lista. Periodista de ja llarga trajectòria, Natàlia Rodríguez escriu un fresc sobre uns temps convulsos, de confrontacions extremes, que portaren a molta gent a entregar la seva vida per un projecte d’emancipació que es va acabar convertint no només en un gran engany, sinó també en un malson en forma d’estalinisme i de camps de concentració. Com en els pitjors escenaris la condició humana permet encara generar, a banda de les pitjors pulsions, l’emergència també d’una potent sentimentalitat i l’establiment de vincles personals forts. Una novel·la trufada de reflexions filosòfiques i polítiques que és iniciada i culminada pel diari d’un comiat al Caucas. Una vida que conté moltes vides. Una història de desencisos, d’envelliment i d’oblit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s