Si alguna cosa ha canviat de manera notòria en el paisatge urbà els darrers temps, és l’actitud de les persones. Gairebé ningú observa, parla, mira, bada o escolta. Es tracta de mostrar el cercle tancat que cadascú de nosaltres forma amb el seu smartphone. Continua la lectura de “L’exhibicionisme del jo” →

A Catalunya, França sempre ha significat la gran referència. Més enllà dels Pirineus sempre hi hem vist la representació d’una Europa rica, culta, sofisticada i democràtica. Continua la lectura de “Eleccions franceses” →

Mentre Rufián i Rahola es fan el milhomes per Madrid i exhibeixen la versió més “bronca” de El Procés, ja sigui a les Corts o als platós de la televisió-escombraries –darrerament els comportaments hi són els mateixos-, a Catalunya la majoria governamental sembla esquerdar-se producte de les tensions que genera l’incompliment d’allò que tant vehement van prometre i que, òbviament, no estan en condicions de complir-ho. Continua la lectura de “Carreró sense sortida” →