Diguem-ho clar. Que es cremi la basílica de Notre-Dame significa un immens desastre pel patrimoni cultural de la humanitat i queda enormement malmesa una obra tan interessant des del punt de vista artístic com rellevant des del punt de vista de la seva significació simbòlica. Continua la lectura de “Notre-Dame i la pretensió d’immortalitat”
Autor: Josep Burgaya
El llarg viatge cap a la irrellevància
Fer vaticinis electorals, especialment en temps en que tot es tant mudable, és força més que una temeritat. Mai el votant havia estat tan voluble com ara. Continua la lectura de “El llarg viatge cap a la irrellevància”
Entrevista a L’Economic del PuntAvui. 14 abril 2019
El dret a morir quan es vulgui
Ha repuntat de nou el debat de l’eutanàsia a Espanya. Continua la lectura de “El dret a morir quan es vulgui”
Més 3/24. Entrevista
Entrevista que em va fer en Xavier Grasset en el progrma Més 3/24, el dia 4 d’abril de 2019
El retorn de la família Pujol
Van desaparèixer de l’escena un temps, no tenien més remei que fer-ho. Tots sabíem que era temporal. Continua la lectura de “El retorn de la família Pujol”
La perversió de la desigualtat
Si hi ha alguna cosa que corromp i dilueix la nostra societat és un creixement sense aturador de la desigualtat econòmica i social. El darrer any, 26 persones híper riques del món disposaven de tanta riquesa com els 3.800 milions d’individus més pobres. Continua la lectura de “La perversió de la desigualtat”
Llistes
És quan s’elaboren les candidatures electorals quan es posa més en evidència la naturalesa dels partits i plataformes polítiques, així com les seves limitacions com a organitzacions democràtiques. Continua la lectura de “Llistes”
La catàstrofe mediambiental
Aquesta mateixa setmana el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUD), ha publicat un eloqüent informe sobre les perspectives mediambientals del planeta. Les dades i les seves conclusions resulten demolidores. Continua la lectura de “La catàstrofe mediambiental”
Rectificar és de covards
Hi hagué un temps en el que rectificar era de savis. Així ho expressava la dita popular per intentar reflectir que la mudança de criteri o reconèixer l’error no era sinònim de feblesa, sinó més aviat l’expressió de fortalesa. Continua la lectura de “Rectificar és de covards”
Josep Burgaya 