Aràbia saudita com a indignitat

La indignació i vergonya que provoca l’assassinat del periodista saudita Jamal Ahmad Khashoggi  al consolat del seu país a Ankara no pot tenir cap mena de coartada, justificació i menysteniment a la seva significació. Continue reading “Aràbia saudita com a indignitat”

Anuncis

Fora del planeta

Als governs, el mínim que se’ls ha de demanar és això, que governin. Les idees poden ser més o menys brillants i les decisions més o menys encertades, però no resulta acceptable que la única finalitat de conformar un govern no sigui actuar, sinó el ser-hi perquè no l’ocupi un altre. Continue reading “Fora del planeta”

Bolsonaro

Sembla mentida, però és veritat. Aquest esperpèntic candidat a la presidència de Brasil, ex-militar nostàlgic de l’època dictatorial, autoritari, violent, masclista, racista i homòfob s’ha endut el 48% del vot popular a la primera volta de les eleccions presidencials brasileres i, més que molt probablement es farà amb el poder a la segona d’aquí a poques setmanes. Continue reading “Bolsonaro”

Steven Levitsky-Daniel Ziblatt. Cómo mueren las democracias

Si abans les democràcies fracassaven degut a cops d’estat militars, des de fa un temps sobre tot ho fan elles mateixes. Com demostren nombroses eleccions europees, llatinoamericanes, els Estats Units de Trump, o més recentment el Brasil de Bolsonaro, el debilitament i falsejament de sistemes plenament democràtics l’encapçalen líders electes. Continue reading “Steven Levitsky-Daniel Ziblatt. Cómo mueren las democracias”

Desconcert

L’1 d’octubre no hi havia res per celebrar. Per part de ningú. Ara fa un any es va escenificar el major fracàs de la política i de les institucions d’aquest país que es recorda i es recordarà en molts anys. Continue reading “Desconcert”

Tots maragallistes

Definitivament la política catalana ha esdevingut un autèntic vodevil on tot s’acaba per plantejar com si fos la mare de totes les batalles. Continue reading “Tots maragallistes”

David Lizoain. El fin del Primer Mundo

Vivim en un món il·lusori en el que la ficció del creixement econòmic ajuda a mantenir unes aparences de progrés que, en realitat, no existeix. Continue reading “David Lizoain. El fin del Primer Mundo”

Títols i més títols

S’ha posat de moda furgar entre els currículums dels polítics per buscar-hi floritures que exageren o falsegen la realitat. Continue reading “Títols i més títols”

A propòsit de la “Comissió de la Veritat”

Ja fa temps que la política i encara més el fet de governar ha estat substituït a Catalunya per una munió de gestos i de paraules, dites de forma reiterada i alçant la veu, fins que han deixat de tenir cap mena de sentit, més enllà de fer un soroll que pretén omplir el gran buit sobre el què ens han instal·lat. Tenim govern, però no tenim qui governi. Continue reading “A propòsit de la “Comissió de la Veritat””

Catalunya Plural. Entrevista

Entrevista que m’ha fet en Siscu Baiges i que publica el digital Catalunya Plural

Catalunya Plural

Josep Burgaya, durant l'entrevista

“L’independentisme té raons però en perd per la seva voluntat de guanyar aixafant”

Entrevista a l’exdegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Josep Burgaya. Va ser regidor i tinent d’alcalde d’una ciutat on serà molt difícil que el partit del qual formava part, el PSC torni a tenir responsabilitats de govern

http://catalunyaplural.cat/ca/independentisme-raons-perd-voluntat-guanyar-aixafant/